Circulació atmosfèrica: Coriolis, cèl·lules de Hadley, Ferrel i polar, El Niño i La Niña

Dinàmica Atmosfèrica

La circulació atmosfèrica horitzontal és causada pel vent, que a la superfície és divergent en anticiclons i convergent en borrasques. Aquestes es troben properes i el vent bufa des de l'anticicló fins a la borrasca. La trajectòria del vent no és recta, ja que el relleu pot frenar-lo, modificar-lo i formar remolins, influenciat també per l'efecte Coriolis.

Efecte Coriolis

És una força conseqüència del moviment de rotació terrestre i del seu gir en sentit antihorari. No té un valor constant; és màxim als pols i disminueix cap a l'equador, on s'anul·la. La circumferència de l'equador és molt més gran que la dels paral·lels, que van disminuint cap als pols, i els més petits han de girar a menys velocitat. Si un avió parteix del pol nord cap a l'equador, es trobarà amb un sòl que cada vegada gira més de pressa. El resultat és un gir del vent en sentit horari al voltant dels anticiclons i antihorari al voltant de les borrasques a l'hemisferi nord (i al revés a l'hemisferi sud).

Circulació General Atmosfèrica

A les zones equatorials, l'aire calent per contacte amb la superfície tendeix a ascendir, originant borrasques equatorials. A les zones polars, les baixes temperatures provoquen que l'aire fred es mantingui a prop del sòl i l'aïllament d'un anticicló polar.

Cèl·lula de Hadley

És la més energètica per la incidència vertical dels raigs solars. A les borrasques equatorials es produeix una elevació de l'aire càlid, que es dirigeix cap a ambdós pols com a vent horitzontal. Part de l'aire seguirà el seu camí cap als pols, però la majoria descendeix al sòl, originant anticiclons subtropicals, que sobre un continent donen lloc a deserts. L'anticicló subtropical de les Açores és el que més influeix. La cèl·lula es tanca a causa dels alisis, que bufen des dels anticiclons subtropicals cap a l'equador, on convergeixen els d'ambdós hemisferis, originant zones de convergència intertropical.

Cèl·lula Polar

El vent de superfície que parteix dels anticiclons polars, el llevant polar, s'eleva formant el cinturó de borrasques subpolars.

Cèl·lula de Ferrel

Es forma per l'acció dels vents superficials de l'oest o westerlies, que bufen des dels anticiclons desèrtics cap a les zones de borrasques polars.

El Niño

Fenomen degut a l'escalfament superficial de les aigües. Ocorre cada 3-5 anys, assolint valors màxims al Nadal, i duren 9-18 mesos. Es produeix quan els vents alisis amainen, i l'aigua oceànica es desplaça cap a l'oest, s'escalfa i escalfa també l'aire situat sobre ella, provocant una borrasca. Els núvols es mantenen junt a les costes, sent àrids en condicions normals. No hi ha aflorament de les aigües profundes perquè persisteix la termoclina (superfície que separa les aigües de diferent temperatura i densitat, impedint la seva barreja) i la pesca decau. Al costat contrari de la costa, es produeix un anticicló deixant grans sequeres.

La Niña

És una exageració de la situació normal que ocorre quan els alisis bufen amb més intensitat de l'habitual. Es produeix a causa del descens superficial de la temperatura de l'oceà. Es produeix cada 3-5 anys i dura entre 1-3 anys. Origina pluges torrencials i un augment dels tifons.