Ciutats Romanes a Catalunya: Bàrcino, Ilerda i Tarraco

Llatí22 de juny 20253,2 KB

Bàrcino (Barcelona Romana)

Va ser fundada entre l'any 15 i el 5 a.C., en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, va establir-se al nord-est de la península Ibèrica i va fundar Bàrcino.
Situada a la plana que s'obre entre la costa i la serra de Collserola, entre els rius Besòs i Llobregat.
Nom sencer: Colonia Iulia Augusta Paterna Favefitia Barcino.
La ciutat tenia una planta rectangular de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i 4 portes. D'aquestes portes sortien els carrers principals: el cardo i el decumanus.
A l'encreuament d'aquests dos carrers hi havia el fòrum, la plaça pública de la ciutat.
Al voltant del fòrum s'estenia una quadrícula de carrers secundaris (cardines i decumani minores), bastant amples i amb clavegueres.
Hi havia dos aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat.
Fora de les muralles hi havia una necròpoli, on predominava la cupa, una caixa semicilíndrica amb un espai reservat per posar una inscripció.

Ilerda va ser una ciutat important de la tribu dels ilergets. Aquesta ciutat es caracteritza per una forta oposició a l'ocupació romana en els primers anys de conquesta.
La muralla abastava tot el turó de la Seu Vella.
No seguia el traçat urbanístic ortogonal romà.
Temple situat al fòrum de la ciutat.

Tarraco va ser la capital més important d'Hispania. Es va fundar el 218 a.C. El campament militar que es va fundar a Tarraco aquest mateix any va ser escollit perquè es podia disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa.
Aquests dos elements van afavorir un ràpid desenvolupament de la ciutat, tant en l'àmbit comercial com militar.
Nom sencer: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Nom donat per Juli Cèsar l'any 45 a.C. L'any 27 a.C., en ple apogeu de la ciutat, l'emperador August la designa capital d'Hispania Citerior o Tarraconensis.
Els anys 26 i 25 a.C., Tarraco passa a ser la capital del món romà quan August decideix instal·lar-s'hi per dirigir les campanyes militars. Al segle III d.C. s'inicia el procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades germàniques.
70 hectàrees de superfície.
A la part més alta: recinte dedicat al culte imperial.
A la part intermèdia: acollia el fòrum provincial i el circ.
A la part baixa: fòrum de la colònia, teatre, zona residencial i el port.
El fòrum provincial era un centre religiós i administratiu de tota la província d'Hispania Citerior. Hi havia un temple dedicat al culte de l'emperador i als extrems hi havia la Torre d'Audiència i la Torre del Pretori.