Clàssics de la Literatura Catalana: Anàlisi de Corella, March i Turmeda
Joan Roís de Corella: Balada de la Garsa i la Merla
Joan Roís de Corella (1453-1497) va ser ordenat cavaller, però també va seguir els estudis de teologia i s'hi va dedicar professionalment com a predicador, professor, traductor d'obres religioses i escriptor. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista. L'amor es converteix en el centre temàtic de la seva producció, tot i que no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians de l'època.
La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d'amor. Aquesta balada, en particular, parla de dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una merla, com a metàfora del poeta i la dama. Per tant, és una història de desamor. El tema principal d'aquest poema és la mort per amor.
L'estructura de la balada es divideix en dues parts:
- La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creuada i amb dos versos aparellats.
- La segona part, que constitueix la declaració amorosa, la formen 14 versos de vuit i quatre síl·labes.
La balada trista que fan la garsa i la merla és el reflex de l'estat d'ànim del poeta, on apareix el locus amoenus.
Ausiàs March: "Colguen les gents amb alegria festes"
Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la poesia catalana medieval. March ja no volia fer de trobador, perquè no li resultava útil; utilitzava la poesia per expressar els seus sentiments, cosa que la converteix en una poesia actual. En Ausiàs March trobem la poesia posada al servei de l'expressió dels sentiments, una gran novetat per a l'època. La relació entre homes i dones fa que els situï per igual.
Però, tot i així, trobem en algunes obres d'Ausiàs March elements propis dels trobadors. Per exemple, els trobadors posen un pseudònim a les persones que estimen, i ell ho fa a la tornada del poema.
El poeta comença amb una detallada descripció de les festes i esdeveniments de l'època i la contraposa a la seva tristesa per l'amor ferit que pateix. El seu patiment a causa del desamor de la dama és tan intens que el porta a desitjar abandonar aquest món d'infelicitat.
El poema s'estructura en cinc cobles de 8 versos decasíl·labs amb una tornada de quatre, que segueixen l'esquema de rima creuada. Ausiàs March utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba. La conclusió del poema sintetitza la idea de la culpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta.
Anselm Turmeda: "Elogi dels diners"
Anselm Turmeda (1352-1430) va viure un moment crucial de la seva vida quan se'n va anar cap a Tunísia per convertir-se a la religió musulmana. La seva obra reflecteix el conflicte entre el cristianisme i l'islam, especialment en un context on els musulmans eren expulsats de la península ibèrica, mentre que a Al-Àndalus encara hi romanien. Quan es va fer musulmà, el van convertir en un ídol.
El coneixem principalment per dues obres:
- Disputa de l'Ase
- Llibre dels Bons Amonestaments
La seva literatura moral se situa en el pas de l'època medieval al Renaixement, un període que va generar desajustos socials amb el trànsit d'una societat rural a una d'urbana.
Aquest poema, l'Elogi dels diners, està format per estrofes de 3 octosíl·labs i un tetrasíl·lab autònom. El poema serveix per reelaborar sarcàsticament el tema dels diners.
L'Elogi dels diners està estructurat en dues parts:
- Les primeres set estrofes enumeren els trastorns ocasionats pels diners.
- Les dues últimes estrofes instrueixen el lector.
Hi ha dues figures retòriques destacades:
- Anàfora: Ajuda a fixar el tema.
- Antítesi: Organitza les estrofes en parelles de contraris.
Els diners acaben trastornant tota la societat, sent un discurs sobre el materialisme. La societat del moment creia que els diners ho eren tot, fins al punt de substituir Déu. Com a conclusió, podem afirmar que totes les coses d'aquest món es poden fer amb diners.