Classificació i Biomecànica de les Articulacions
1. Complex A (degeneratiu) i Complex B (inflamatori)
La diartrosi uneix ossos llargs i consta de 2 complexes:
Complex A o degeneratiu: format per superfícies articulars que s'encaren i estan revestides per un cartílag hialí o articular. Aquest cartílag envolta els extrems dels ossos per evitar que es toquin i es desgastin.
Complex B o inflamatori: com totes les articulacions diartrosiques, consta d'una càpsula articular que les envolta, protegeix i aïlla. Aquesta càpsula està plena de vasos sanguinis i nervis. Entre la càpsula i les articulacions, trobem la membrana sinovial, que evita el contacte directe entre aquestes estructures. La membrana sinovial recobreix la part interior de la càpsula i també està composta per nervis i vasos sanguinis. Aquests vasos segreguen líquid sinovial, que té les funcions següents:
- Lubricar i evitar el desgast
- Incrementar la distància interarticular
- Nodrir el cartílag
A més, les diartrosis disposen de fibrocartílags (20% teixit fibrós, 80% teixit conjuntiu) que uneixen dues superfícies diferents, absorbeixen la càrrega i la dispersen. Finalment, hi ha lligaments que provenen de la càpsula, que proporcionen més estabilitat a la unió.
2. Concepte de cifosi, lordosi i escoliosi
Cifosi: és una malaltia caracteritzada per una curvatura excessiva de la columna vertebral en la regió dorsal, on la columna es corba cap enfora. Això causa una inclinació en l'esquena, vista com una mala postura.
Lordosi: es caracteritza per una curvatura excessiva de la columna vertebral en la regió lumbar i cervical, on la columna es corba cap endins. Això projecta la pelvis i la columna cervical cap al centre de gravetat del cos.
Escoliosi: és la deformació de la columna vertebral caracteritzada per una desviació o curvatura anormal, que pot donar-se en sentit lateral o longitudinal. Normalment, implica una rotació vertebral.
3. Articulació temporomandibular
És una articulació diartrosiques. El còndil de la mandíbula articula amb la cavitat glenoide del temporal. Està revestit de cartílag hialí, aïllat i protegit per una càpsula amb líquid sinovial. Hi ha un fibrocartílag (menisc) que intenta fer coherents els dos ossos de superfícies diferents.
Té lligaments, un d'intrínsec (temporomandibular) i tres d'extrínsecs (estilomandibular, esfenomandibular i pterigomandibular).
Permet moviments d'obertura i tancament, propulsió i retropulsió, i moviments laterals.
4. Teoria del desequilibri anterior
El cos té 8 punts on s'aboca la càrrega:
- Apòfisis estiloides del 5è metatarsià
- Còndil femoral extern
- Trocanter
- Centre de gravetat, situat davant de la 3a o 4a vèrtebra lumbar (VL)
- Centre toràcic
- Acromi/esterno-clavicular
- Hioides, os del coll i gran centre de càrregues
- Cadira turca
La unió d'aquests punts formaria una línia recta i vertical, i dividiria el cos en dues parts, deixant la meitat anterior amb 2/3 parts del pes real del cos (desequilibri anterior) i la meitat posterior amb 1/3 part del pes real del cos.