Classificació dels Regnes Biològics: Plantes, Fongs, Animals i Microorganismes

Classificació dels 5 Regnes Biològics

Els cinc regnes principals són: Plantes, Fongs, Animals, Protistes i Moneres.

Característiques de les Cèl·lules Bacterianes

Les parts principals d'una cèl·lula bacteriana inclouen:

• Membrana cel·lular
• Regió nuclear (o fals nucli, ja que són procariotes)
• Ribosomes
• Citoplasma
• Paret bacteriana

Cianobacteris i l'Atmosfera

Els cianobacteris es creu que van originar l'oxigen atmosfèric fa uns 2.000 milions d'anys, ja que van ser els primers éssers vius fotosintètics.

Simbiosi i Bacteris

Existeix la simbiosi amb bacteris que actuen com a agents patògens o que viuen a l'intestí, on contribueixen a la digestió dels aliments i a la formació de les femtes, evitant que s'hi instal·lin altres patògens.

Eubacteris

Els eubacteris inclouen la majoria dels bacteris. Els més interessants són els cianobacteris. Viuen en tot tipus d'ambients.

Reproducció Bacteriana

Els bacteris es reprodueixen asexualment, normalment per bipartició. Són capaços de formar un cist dins del qual queden protegits fins que les condicions són adequades.

Regne Protista

Protozous

Els protozous són unicel·lulars i heteròtrofs. Les seves parts inclouen:

• Aparell de Golgi
• Lisosomes
• Ribosomes
• Centrosoma
• Mitocondris
• Reticle endoplasmàtic
• Nucli
• Vesícules i vacúols

Tipus de Protozous per Mobilitat

• Ciliats: Presenten unes petites prolongacions al voltant de tota la membrana que els ajuden a desplaçar-se.
• Flagel·lats: Presenten un o més flagels, prolongacions llargues i primes per desplaçar-se.

Algues

Les algues són autòtrofes i fotosintètiques. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars i es poden trobar a molts llocs.

Tipus d'Algues

• Diatomees: Sempre unicel·lulars, estan envoltes per una mena d'estoig de sílice i són groguenques.
• Algues verdes: Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Predomina el pigment verd, la clorofil·la. Poden estar en aigua dolça o salada.
• Algues vermelles: Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Predomina el pigment vermell (i verd).
• Algues brunes: Totes pluricel·lulars. Presenten pigments marrons. La majoria viuen al mar, fixades al fons o surant.

Regne Fungi (Fongs)

Els fongs són unicel·lulars o pluricel·lulars. Sempre formen tals (estructura vegetativa) i no es distingeixen arrels, fulles o tiges.

Nutrició i Reproducció dels Fongs

Són heteròtrofs amb digestió externa i es reprodueixen per espores asexuals.

Exemples de Fongs

• Llevats: Unicel·lulars, es reprodueixen asexualment per gemmació.
• Floridura: Pluricel·lular, amb hifes i micelis.

Parts d'un Fong (Bolet)

Les parts principals inclouen: barret, làmines (amines), anell, peu, volva, miceli i hifes.

Tipus de Fongs segons Espores

Es distingeixen principalment dos tipus:

1. Ascomicets: Es reprodueixen per espores que tenen emmagatzemades en una mena de sac anomenat asc.
2. Basidiomicets: Les espores es formen en unes làmines sota el barret.

Liquens

Els liquens es troben entre dos regnes, ja que són dos éssers vius que conviuen en simbiosi (generalment un fong i un alga o cianobacteri).