Classificació dels temples grecs i romans: columnes i ordres

Classificació dels temples segons les columnes i l'ordre arquitectònic

Segons el nombre de columnes, els temples es poden classificar en dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, enneàstil i decàstil, conceptes que quedaran aclarits a continuació. També es poden classificar segons la col·locació d’aquestes columnes, de manera que poden ser temples perípters, dípters, pseudodípters i tolos, tipologies que, com les anteriors, quedaran també aclarides més endavant. Per completar la classificació, atenem a l’ordre arquitectònic a què pertanyen, en funció dels seus elements decoratius.

Nombre de columnes

Els temples també es poden classificar segons el número de columnes que tingui el temple, tenint en compte que el terme stylos en grec vol dir columna:

1. Dístil: trobarem dues columnes a l’entrada. Un exemple clar és el temple de Zeus a Olímpia.
2. Tetràstil: es veuen quatre columnes a l’entrada, com per exemple en el temple de Nice, a Atenes.
3. Hexàstil: localitzem a l’entrada sis columnes. Es veu en el temple de Segesta i al temple romà de Vic, que posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. Un altre temple que cal esmentar perquè és molt important és el d’Èvora, a Portugal, que era hexàstil també.
4. Octàstil: observem vuit columnes a l’entrada. Un dels temples més famosos que tenen aquesta característica és el Partenó d’Atenes.
5. Enneàstil, decàstil…: comptem nou o deu columnes a l’entrada, respectivament.

Col·locació de les columnes

Segons la col·locació de les columnes també es poden classificar de maneres diverses:

1. Temple Perípter: És aquell temple que té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís. És molt comú en els temples grecs.
2. Temple Dípter: El temple conté una doble fila de columnes al voltant de la cel·la.
3. Temple Pseudodípter: Té columnes al pòrtic davanter, però les columnes dels costats estan encastades en els murs de l'edifici. Els antics romans van preferir els edificis pseudoperípters, amb un pòrtic a la part davantera, amb columnes encastades al llarg dels costats i murs en posteriors a la cella.
4. Temple Tolos: És el tipus de temple que aconsegueix la simetria total. La planta d’aquest temple és circular i té una filera de columnes al voltant de la cel·la circular. La planta circular del Panteó de Roma és una evolució d’aquest tipus de temple que es corona amb una immensa cúpula.

Ordres prioritaris

A més dels ordres que utilitzaven els grecs, el dòric, el jònic i el corinti, els romans usen també el toscà, més simple encara que el dòric, i el compost, combinació de corinti i jònic.

Tractarem els tres ordres prioritaris que s’utilitzaven en l’època:

1. Ordre dòric: és el més primitiu i simple. El fust de la columna descansa directament sobre l’estilòbat. El capitell no té decoració.
2. Ordre jònic: és el segon, en sentit cronològic, més esvelt i airós que l’ordre dòric. La columna va sobre una base i el capitell, l’element més representatiu d’aquest ordre, es reconeix per les dues volutes o espirals amb que s’adorna.
3. Ordre corinti: és el més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. La columna va dotada de basa i el capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre, que es reconeix per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant, les tiges del qual donen lloc a una espècie de volutes o espirals en les quatre cantonades.

Els romans, en les seves construccions utilitzaven sobretot l’ordre corinti i l’ordre jònic, tot i que podem trobar alguna construcció en què les columnes siguin d’ordre dòric, però les feien per imitar totalment els grecs.