Classificació de les llengües: criteris lingüístics, dinàmiques de contacte i situació del català
Classificació de les llengües
Criteri lingüístic:
- Característiques lèxiques: semblances en el vocabulari (17 famílies).
- Característiques morfològiques: agrupen les llengües en aïllants, aglutinants i flexives.
- Característiques sintàctiques: posició dels elements de la frase.
Criteri d'ús:
- Estatus: co-oficials i sense regulació.
- Vitalitat: normalitzades, en procés de normalització o substitució i extingides.
- Nombre de parlants: majoritàries o minoritàries.
- Codificació: codificades o no codificades.
Dinàmiques de contacte
- Intercanvis comercials: ús de la llengua franca.
- Conquestes militars: substitució lingüística, assimilació de la població dominant i creació de llengües mixtes.
- Desplaçament de la població: substitució de la llengua dels migrants o dels autòctons.
Política lingüística
Política lingüística a Europa: reconeixement institucional d'una sola llengua (política de protecció de minories o absència d'aquesta política) o de diverses llengües (igualtat o desigualtat jurídica).
Marc català
L'àrea lingüística catalana està fragmentada dins de l'Estat espanyol en tres comunitats autònomes: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. El 1975 el català es trobava en una situació precària en el període democràtic.
Bilingüisme de la població autòctona
La imposició del castellà durant el període franquista va estendre el bilingüisme entre la població catalana.
Situació de diglòssia
Durant el franquisme hi havia una distribució jeràrquica de tipus diglòssic: el castellà ocupava els àmbits formals i era més valorat (prestigi), mentre que el català era la llengua vulgar, prescindible i sense consideració de llengua apta per a totes les funcions socials. Aquesta situació anava acompanyada de prejudicis lingüístics i normes d'ús desfavorables per al català.
Alt nivell de reivindicació popular
La població catalana es va mobilitzar amb l'objectiu de restituir la democràcia i els drets. La manifestació de l'11 de setembre de 1977 n'és la mostra més representativa. L'aprovació de la Constitució espanyola el 1978 va obrir el període democràtic.
Bilingüisme passiu
Cada persona parla amb la llengua en què se sent més còmoda i que creu que l'altra persona entén, sigui en català o en castellà.
Drets lingüístics
- Tots els ciutadans tenen el deure constitucional de conèixer el castellà.
- L'ús de les llengües no castellanes en els òrgans generals de l'Estat és absent en la pràctica.
- El reconeixement de les llengües cooficials (català, basc i gallec) queda limitat per la llengua oficial (castellà), que impedeix el reconeixement de les tres en l'àmbit europeu.
Característiques morfològiques
- Llengües aïllants: totes les paraules són invariables i no tenen morfologia.
- Llengües aglutinants: acumulació darrere del radical de diferents afixos per indicar relacions gramaticals.
- Llengües flexives: les paraules són variables i canvien en gènere, nombre, etc.