Classificació de virus, bacteris i microorganismes
Classificació de virus:
- Virus segons els tipus de càpsida:
- Polièdrics, icosaèdrics o esfèrics.
- Cilíndrics.
- Bacteriòfags complexos (amb cua cilíndrica important per a la fixació del virus en la superfície de la cèl·lula infectada).
- Virus segons els tipus d'àcid nucleic:
- Amb DNA de doble cadena (miovirus o adenovirus).
- Amb DNA monocatenari (inovirus).
- Amb RNA de doble cadena (reovirus).
- Amb RNA monocatenari (retrovirus).
- Virus segons el tipus de cèl·lula infectada:
- Virus que infecten cèl·lules de plantes (tobamovirus).
- Virus que infecten bacteris (bacteriòfags com miovirus o inovirus).
- Virus que infecten cèl·lules animals (retrovirus, la grip, adenovirus dels refredats i papovirus de les berrugues).
Tipus de bacteris:
- Autòtrofs: poden fixar el CO2 i transformar-lo en matèria orgànica.
- Fotosintètics: Aprofiten energia lumínica per a fixar CO2 i fan la fotosíntesi bacteriana. Formen part del plàncton o del perifiton.
- Quimiosintètics: Aprofiten energia de l'oxidació de substàncies inorgàniques per a fixar CO2. Viuen al sòl o al fons de mars on hi ha compostos necessaris per a les reaccions d'oxidació de la quimiosíntesi (bacteris nitrificants).
- Heteròtrofs: Han de nodrir-se de matèria orgànica.
- Aerobis: Tenen respiració aeròbia, amb les mateixes reaccions que els mitocondris dels eucariotes. En sòls airejats. Hi ha fixadores de nitrogen (T. 18).
- Anaerobis: Alguns no toleren la presència d'oxigen (anaerobis estrictes) i són comuns als tubs digestius dels animals. Altres viuen en presència d'oxigen (anaerobis aerotolerants). Els anaerobis facultatius són aerobis o anaerobis (Escherichia coli).
- Anaerobis fermentatius (T. 18).
- Bacteris amb respiració anaeròbia: Redueixen compostos inorgànics oxidats com nitrats, i les plantes els absorbeixen per les arrels.
Microorganismes procariòtics:
Cianobateris o cianoficis o algues blaves: Amb formes esfèriq. o allarg. que s'agrupen en llargs filaments. Tenen una paret gramnegativa recoberta d'una beina viscosa de polisacàrids. La part més externa del citop. és rica en tilacoides. Viuen aïllats o agrupats en aigües dolces i salades o en llocs humits. Fan la fotosintesi. Responsables de l'enriquiment en oxigen de l'atmosfera. Micoplasmes: Manquen de paret cel·lular, escassa resistència als canvis de cond. amb. Són anaerobis i tenen el material nucleoide i ribosomes. Són molt xicotets i viuen com a paràsits d'animals. Arqueobacteris: Son diferents als bacteris. La paret cel·lular és més rica en proteïnes i la memb. plasm. té hidrocarburs i no fosfolípids. Els seus mecanismes genètics són semblants als dels eucariotes.