La Cohesió i la Dixi en la Comunicació
La Cohesió (Dixi): La referència als elements extratextuals de la situació comunicativa es vehicula amb la remissió al que podem anomenar eix jo-ara-ací, és a dir, la referència a les coordenades personals, temporals i espacials.
Dixi Personal: Són els elements lingüístics que remeten als participants en l'acte de comunicació. Gràcies a aquests elements es configuren el locutor (jo) i l'alocutari (tu). La tercera persona (ell/ella) és considerada no persona, ja que participa en la situació comunicativa.
D'altra banda, la forma de primera persona del plural, Nosaltres, presenta quatre possibilitats referencials: - Plural de modèstia: és típic dels textos expositius de l'àmbit acadèmic i científic. Es tracta d'un plural fals ja que, de fet, és una única persona. - Nosaltres inclusiu: inclou a l'emissor i al receptor. - Nosaltres exclusiu: inclou l'emissor i altres. - Nosaltres global o universal: s'hi inclou emissor, receptor i altres (jo + tu + ell). L'emissor busca la complicitat i la proximitat del receptor per tal d'implicar-lo en el discurs. Cal recordar que la dixi personal ve assenyalada per la presència de tres tipus d'elements lingüístics: pronoms personals, possessius i morfemes verbals de persona.
Dixi Temporal: Són elements lingüístics que remeten a allò que es diu 'temps de l'enunciació': aquells que relacionen allò que es diu respecte del moment en què es diu.
Els díctics temporals són els següents:
- Adverbis temporals: hui, avui, ara, ahir, demà, enguany,...
- Els sintagmes nominals amb demostratius: aquesta vesprada,...
- Expressions diverses: la setmana passada, l'any vinent,...
- Els morfemes verbals de present, el perfet i el futur del mode indicatiu. (la resta són anafòrics)
Dixi Espacial: Són els elements lingüístics que remeten a l'espai en què es produeix la comunicació i que posen en relació allò que es diu amb el lloc on es diu. Aquest espai de l'enunciació es classifica d'acord amb la proximitat o llunyania respecte de l'emissor del discurs. La dixi espacial ve assenyalada pels elements lingüístics següents:
- Pronoms demostratius: aquest/a, aquell/a, aqueix/a.
- Adverbis demostratius: ací, aquí, allí o allà.
- Pronoms neutres: açò, això, allò.
Només tindran una funció díctica si remeten al context de l'enunciació; si fan referència al context lingüístic seran considerats anafòrics.