Colosseu: Història i Arquitectura de l'Amfiteatre Flavi

1. Fitxa Tècnica

a) Títol

Colosseu o Amfiteatre Flavi

b) Autor

Desconegut. Comitent: Començat per Vespasià l'any 70-72 dC. Inaugurat per Tit Flavi (Titus) l'any 80 dC i ampliat per Domicià.

c) Cronologia

70 dC - 80 dC (Segle I dC)

d) Material

Maó, formigó i marbre

e) Sistema constructiu

Arquitravat i voltat

f) Estil

Romà Imperial

g) Tipologia

Amfiteatre

i) Localització original

Roma (in situ)

2. Context Històric i Cultural

Segle I dC. Dinastia Flàvia (72-82 dC). Nou sistema polític, liderat per l'emperador Vespasià, que va ser el primer de la dinastia Flàvia. La família Flàvia no procedia de la família aristocràtica, de manera que els flavis van intentar legitimar el seu poder a través de mesures demagògiques, com la construcció del Colosseu, entre d'altres edificacions de caràcter públic. Divisió del territori amb províncies, sòlida estructura social, jurídica, política i comercial. Expansió de l'Imperi Flavi, romanització; el llatí era la llengua oficial de l'Imperi. Època de Sèneca, Lucà, Marcial, Plini el Vell, Plini el Jove...

3. Anàlisi Formal o Descripció de l'Obra

a) Elements tècnics

Material i sistema constructiu: formigó, morter cobert de maó i recobert de blocs de marbre travertí, tova i pedra. Sistema constructiu: arquitravat i voltat, arcs de mig punt. Planta el·líptica.

b) Elements formals

L'exterior apareix distribuït en quatre pisos. Els tres nivells inferiors s'estructuraven en arcs de mig punt sobre els quals hi ha columnes adossades que servien per ornamentar; el pis superior és una paret llisa amb petites finestres entre les pilastres corínties.

La distribució dels ordres de les columnes és la següent:

• En el pis inferior, les columnes són d'ordre dòric o toscà.
• En el segon pis, són d'ordre jònic.
• El tercer, d'ordre corinti, que destaca pel capitell de fulles d'acant.
• El quart pis o àtic fou construït en època de Domicià; només té pilastres adossades que estaven decorades amb lesenes d'estil corinti.

A l'interior, l'edifici presenta una complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó. Parts de l'interior: càvea, arena, subsol i vomitoria. Pel que fa a la decoració, s'han de destacar les escultures que se situaven en les arcades del primer i del segon pis, els estucs i els marbres.

4. Relació amb l'Entorn Urbanístic

El recinte s'edificà en una zona molt cèntrica de Roma, proper al fòrum.

5. Models Plàstics: Antecedents i Influències Posteriors

Art etrusc i grec. Renaixement, actuals estadis, places.

6. Estil i Relació amb Altres Obres de l'Autor o Escola

Romà Imperial:

• Art al servei de l'ostentació del poder.
• Construcció de grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides.
• Art hereu de la civilització grega i etrusca.
• Utilització en arquitectura de l'arc de mig punt, volta de canó i volta d'aresta romana.
• Ordres arquitectònics: toscà i compost.

Obres:

• Amfiteatre de Nimes (27 aC)
• Amfiteatre de Verona (30 aC)
• Amfiteatre de Tarragona, Mèrida...

7. Anàlisi Conceptual: Significació i Funció

A l'Amfiteatre Flavi s'oferien espectacles de lluita de gladiadors i feres salvatges (venationes), de batalles històriques i mitològiques, i fins i tot batalles navals (naumàquies). L'edifici permetia que moltíssima gent (capacitat per a 50.000) assistís a aquests combats tan populars. El Colosseu representa una clara intenció propagandística de l'emperador Vespasià (glorificació de la família Flàvia); des de l'Edat Mitjana és més conegut amb el nom de Colosseu, ja que en el mateix lloc on s'edificà l'Amfiteatre hi havia una estàtua colossal de l'emperador Neró de 40 metres.

Funció: lúdica i propagandística.