Combinacions de Sistemes de Producció i Provisió: Estratègies i Models
Combinacions entre Sistemes de Producció i Provisió
Si hi ha dos sistemes de producció i dos sistemes de provisió, podem tenir quatre combinacions. En la realitat, les coses són més complexes:
1. Producció Pública i Provisió Pública
Exemples: defensa (seguretat, exèrcit), educació pública obligatòria. La provisió és pública perquè no ens fan pagar.
2. Producció Pública i Provisió Privada (a través del sistema de preus)
Bens i serveis venuts per empreses públiques.
3. Producció Privada i Provisió Pública
Exemples: obres públiques, medicaments gratuïts. Molts serveis públics, com la construcció d'una carretera, són realitzats per una empresa privada a través d'un concurs públic. Si la carretera fos de peatge, seria una combinació de provisió pública i privada, que s'acostaria més a la provisió privada a través del sistema de preus.
4. Producció Privada i Provisió Privada
Més que conèixer les diferents combinacions, és important reflexionar sobre les estratègies que hi ha darrere de les decisions de provisió.
Altres Conceptes Relacionats (Òptica de Gestió Pública)
És d'interès pràctic per a la gestió pública, per respondre a la pregunta de com distribuir millor un servei públic.
Externalització
Transferir la realització d'una activitat al sector privat mitjançant un mecanisme competitiu, buscant l'operador més eficient i que respongui millor als objectius. Es fa a través d'un procés de concurrència on s'estableixen les condicions del servei. Internalització: el contrari, és a dir, que l'activitat torna a ser propietat del sector públic.
Privatització
Transferència de la propietat dels actius. Implica la compra de la companyia.
Col·laboració Público-Privada (PPP)
Intervenció del sector privat en les fases de disseny, construcció, finançament i gestió, especialment en infraestructures. Són models de col·laboració entre el sector públic i el privat, que s'apliquen principalment en infraestructures i grans equipaments. El sector privat intervé en el disseny, la construcció, el finançament i la gestió. Això transfereix al sector privat el risc econòmic del disseny, el risc d'augment de costos durant la construcció, el risc financer per l'augment dels interessos i el risc de gestió. El sector privat s'endeuta, no el sector públic. El més important és assegurar que la infraestructura o equipament funcioni bé, ofereixi un servei eficient i a un preu adequat.