Comentari de text del poema Vora la mar de Jacint Verdaguer

VORA LA MAR

Poema escrit per Jacint Verdaguer el 10 de Gener de 1883 a Caldetes, on Verdaguer passava Temporades. Anys després, va ser incorporat a Flors del Calvari. És un poema que conté resumidament tot el món Poètic de Verdaguer, el del trionf i la plenitud i el de la crisi de finals de La seva vida. Hi trobem l’actitud romántica de confrontar-se amb la pròpia obra I demanar-se qui ése ll, què és la poesía i quiné s el sentit de tot plegat si S’aspira a assolir la plenitud de l’eternitat al costat de Déu.

El poema tracta De diversos temes: la contemplació del paisatge com a instrument per entendre’s Un mateix; l‘evocació del passat i la incertesa de futur; la persecució d’un Mon ideal; la caducitat i la insaciabilitat del temps; la fal·làcia o engany de La creativitat poética; l’anhel d’immortalitat.

ESTRUCTURA DEL POEMA

El poema S’estructura en tres blocs de tres, quatre i tres estrofes respectivament, En Les tres primeres la veu poetica ens parla en present, però en l’inici de la Quarta estrofa, el verb “aixequí” ens marca un canvi de visió cap al passat, Amb alguns temps de present. I, finalment, en l’estrofa vuitena es torna a Imposar la veu en present, ara, però amb el complement d’alguns verbs en futur Que clouen el poema.

El tema general del poema és l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la pàtria..

Podem dividir el poema en tres parts.

La primera Està composta per les 3 primeres estrofes, en les quals es descriu un ambient, per mitjà de l’exaltació de La natura. A banda, també diu que se sent petit davant de la grandesa de la Terra i el mar.

La segona part són les 4 estrofes següents, en les Quals es descriuen sentiments, emocions i fets del seu passat.

L’última part la conformen les 3 estrofes que Queden, on hi ha incertesa pel futur

A la primera estrofa Aribau lamenta la pèrdua per sempre, de la llengua catalana

La segona estrofa ens diu que la retòrica del poema Està al servei de l’enyorament, de l’elegia. Ara s’associa el paisatge amb la Família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals.

La tercera estrofa és també un cant d’enyorament Perquè sembla una última maniobra per a recordar la glòria a la llengua, la Glòria passada..

En quarta estrofa el que abans era un to de renúncia, Ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha Desaparegut del món literari

A la cinquena estrofa torna l’evocació del què podia Haver estat i no és la llengua catalana

I a la sisena estrofa Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen lloa la figura del Patró, a qui Equipara simbòlicament amb la Pàtria.

RIMA

El poema te sis Estrofes de vuit versos decasíl·labs que Es combinen amb els hexasíl·labs formant estrofes de quatre versos amb L’esquema de rima encreuada: 10A/6b/10A/6b

FIGURES RETORIQUES

Metàfora: “astre Rei” “llàntia encesa” “mirall de les etrelles” “platja del mar dels cels”

Preguntes Retòriques (“¿Per què, per què, enganyosa Poesia,
M’ensenyes de fer mons

¡Escribe tu texto aquí!