La vaca cega de Joan Maragall: comentari de text

Llengua i literaturaActualitzat el 4,45 KB

Resum

Aquest comentari analitza el poema «La vaca cega» de Joan Maragall, situant-lo dins del Modernisme català i la seva obra poètica. Explica l'estructura del poema, el contingut de cada estrofa i el paisatge com a símbol de la vida i la mort. També repassa les figures retòriques i la mètrica del text.

Punts clau

  • Joan Maragall (Barcelona, 1860) és el gran poeta del Modernisme català, conegut per la paraula viva.
  • El Modernisme català tenia dues tendències: el regeneracionisme i l'esteticisme.
  • El Modernisme es va dividir en dues etapes: 1892-1900 (més combativa) i 1900-1911 (més literària).
  • El poema personifica la vaca com a cega, i l'aigua simbolitza la vida, mentre que els obstacles representen la mort.
  • Els versos són decasíl·labs i l'estructura és de tres tercets, un quartet i una dècima reial.
  • Les figures retòriques principals són l'antítesi, la metàfora, la personificació i el paral·lelisme.

Posa't a prova

LA VACA CEGA Joan Maragall, és el gran poeta del Modernisme català. Va ser nascut a BCN al 1860. No va voler continuar amb el negoci familiar i va voler estudiar dret. Va exercir com advocat i després com a periodista de LAvença i Diario de Barcelona: va escriure articles i assaigs. President de lateneu barcelonès i discurs de la paraula. Al 1904 va ser Mestre en Gai Saber (va guanyar les tres modalitats dels jocs florals). Va escriure articles polèmics durant la setmana tràgica de 1909 a La veu de Catalunya. La importància de Joan Maragall es centra especialment en la seva obra poètica, que destaca per la paraula viva. Encara que també va escriure articles en contra de la burgesia. També va ser traductor de Goethe.  La Renaixença moviment cultural, social i polític que lluita per renovar la cultura catalana. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença. A tot Europa el terme Modernisme va portar implícita una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir el Modernisme amb els altres moviments que li eren més o menys coetanis, com limpressionisme, el simbolisme o el decadentisme: tots ells van instaurar la figura de lartista rebel i bohemi. Aquests corrents van establir un clar divorci entre lartista, i la societat burgesa. El corrent modernista va predominar a tot Europa amb diferents noms a finals del S. XIX i principis del S.XX. Té la obsessió de marcar distàncies amb el passat, cremar etapes i mirar el futur. El Segle XX va suposar una celebració constant de la novetat. El principal moviment del Modernisme català va ser larquitectura. El Modernisme català tenia 2 tendències:  -Regeneracionisme: volia portar un canvi social i polític en contra de la burgesia. -Lesteticisme: que lart té valor per sí mateix, o defensor de lart per lart. El principal representat va ser Santiago Rusiñol. El Modernisme català es va dividir en 2 grans etapes:  -1892-1900: va ser letapa més combativa. Els modernistes van explicar les seves idees en 4 revistes: Lavenç, Catalònia, 4 gats, Pèl & Ploma. -1900-1911: va ser letapa més literaris i menys ideològica. El Modernisme era similar per la burgesia per la burgesia catalana. La revista va ser Joventut. Pel que fa al contingut, en la primera estrofa ens presenta al personatge, una vaca, un animal irracional però aquí amb categoria humana i les paraules que utilitza el autor són curtes per reproduir limatge de la vaca caminant lentament. A la segona estrofa ens explica la causa de la situació tràgica: en la tercera estrofa, lautor mira dintensificar la situació tant tràgica evocant o recordant moments passat amb el present.A la quarta estrofa, ens torna a situar en la tragèdia. I per últim la cinquena estrofa,que es pot dividir en tres moments. Una característica del poema es que desapareix el jo narrador, i ens descriu el paisatge i el que veu com un espectador de lescena. La conclusió que podem treure del poema és que lautor ens intenta transmetre la bellesa del paisatge a partir de la personificació de la vaca com a ésser representatiu de la natura i la té en compte com si pogués sentir les emocions que les persones sentim. També ens presenta la vaca com cega i ens explica com va a veure aigua. Laigua és el símbol de la vida, així que ens presenta aquesta tragèdia paral·lelament amb la vida i ens intenta dir que ara la vaca va topant amb tota els element que abans per a ella eren vida però que ara són elements de mort.  El poema està compost per versos decasíl·labs llargs, dart major i pel que fa a la rima, els versos són blancs ,encara que hi han algunes rimes assonants. El poema sestructura de la següent manera, hi ha tres tercets i un quartet i per últim una dècima reial. Figures retòriques: Antítesi,Contraposició, Paral·lelisme, Metàfora, Enumeració, Personificació 

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Quina és l'estructura mètrica del poema La vaca cega?

El poema està compost per versos decasíl·labs i s'estructura en tres tercets, un quartet i una dècima reial. La rima és majoritàriament blanca, encara que hi ha algunes rimes assonants.

Quin significat simbòlic té l'aigua en el poema?

L'aigua és el símbol de la vida. La vaca cega va cap a l'aigua, però els elements que abans li donaven vida són ara elements de mort, cosa que presenta la tragèdia en paral·lel amb la vida.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Quina és la característica del Modernisme català segons el text?
2. Quants versos té cada estrofa del tercet segons l'estructura del poema?
3. Quin és el principal representant de l'esteticisme citat al text?
4. Quina figura retòrica s'utilitza en presentar la vaca com a cega i com a ésser amb emocions?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.