Comerç Global i Causes del Subdesenvolupament
El Comerç
És el conjunt d'activitats que tenen com a finalitat l'intercanvi de béns i serveis. En alguns països és el tipus de servei més important. Depèn de tres factors principals:
- El desenvolupament de transports i infraestructures.
- La mida del mercat.
- La riquesa de la població.
Comerç interior
Es fa dins d'una frontera. Distribueix productes pel propi país, tant els elaborats localment com productes que vénen d'altres territoris. En la tasca d'acostar productes als consumidors intervenen el comerciant o l'empresa de venda a l'engròs i el comerciant o l'establiment de venda al detall.
Comerç exterior
És el que un país fa amb altres països. Els països no produeixen tot el que consumeixen, ni consumeixen tot el que produeixen. Les importacions són les compres de béns i serveis que fa un país a l'estranger, i les exportacions, les vendes de béns i serveis d'aquest país a altres estats.
Principals fluxos comercials
El comerç és cada vegada més intens i està dominat per la UE (Unió Europea), Amèrica del Nord i l'est i sud-est d'Àsia. En aquestes regions, els països desenvolupats controlen gran part del comerç mundial, mentre que un gran nombre de països pobres es mantenen al marge dels fluxos del comerç industrial. Els països subdesenvolupats importen manufactures i tecnologia, i exporten productes agrícoles i combustibles als països rics.
L'organització del comerç
Està regulat pels acords de l'OMC (Organització Mundial del Comerç), a la qual pertanyen gairebé tots els estats del món. Té la missió de facilitar el comerç internacional mitjançant l'eliminació de barreres comercials. Per afavorir el comerç, molts països s'uneixen i formen blocs comercials, que poden ser:
- Àrea de lliure comerç (quan un producte d'un país arriba a la frontera d'un altre país membre sense aranzels).
- Unió duanera (els estats membres estableixen una política duanera comuna envers tercers països, com en el cas de la UE).
Les Causes del Subdesenvolupament
Hi ha diversos factors que expliquen la situació de subdesenvolupament, que poden ser factors externs (com el passat colonial) o factors interns (com el deute extern). Les característiques pròpies del subdesenvolupament alimenten aquesta situació.
El pes del llegat colonial
Els governs europeus van explotar a favor seu les terres que conquerien. Aquesta situació d'explotació econòmica es va intensificar en el segle XIX. Per mantenir aquesta situació avantatjosa, les metròpolis van evitar el desenvolupament de la indústria a les colònies. Quan les colònies es van independitzar, algunes van continuar tenint una forta dependència financera, industrial i tecnològica respecte a les antigues metròpolis.
La insuportable càrrega del deute
El deute extern representa un fre important en el desenvolupament d'alguns països, que han de destinar una part significativa dels seus recursos a la devolució del deute i els seus interessos. Si no ho fan, s'arrisquen a ser exclosos de futurs préstecs internacionals.
El desfasament tecnològic
La falta de tecnologia pròpia i de capacitat per assimilar la dels països desenvolupats ha deixat els països pobres en una situació de desavantatge competitiu. Els avenços tecnològics constants han deixat obsoleta una part important de la producció tradicional d'aquests països.
El pes de la població
La natalitat es manté elevada als països pobres, provocant un fort creixement demogràfic. El nivell sanitari generalment és baix. Les malalties endèmiques i la fam generen despeses importants per a l'estat i redueixen la productivitat. A més, els habitants solen tenir un nivell de formació baix, i la mà d'obra poc qualificada obstaculitza la modernització econòmica.
Mals governs i conflictes armats
La manca d'estabilitat política, l'absència de lleis clares i aplicables, i la corrupció generalitzada frenen les inversions estrangeres, ja que els inversors eviten països on perceben un alt risc o on els beneficis depenen de suborns. Els conflictes armats provoquen la devastació de les infraestructures, la pèrdua de vides i deixen els països sense mà d'obra jove, essencial per a la reconstrucció i el desenvolupament.
L'organització del comerç mundial i la pobresa
L'actual organització del comerç mundial ha deixat sovint de banda els països més pobres. Les polítiques comercials dels països rics, com els subsidis a la seva pròpia agricultura o la imposició de barreres, poden perjudicar les economies dels països en desenvolupament i contribuir a l'augment de la pobresa. Els països subdesenvolupats pateixen sovint el bloqueig o les dificultats per a les seves exportacions agrícoles. Els països rics protegeixen la seva producció fixant taxes duaneres elevades (aranzels) als productes estrangers. Els països pobres també troben barreres comercials a les seves exportacions, no només agrícoles sinó també de manufactures bàsiques.