Ús agrícola, ramader i forestal del sòl i la seva gestió

El sòl com a recurs

4.1 Ús agrícola del sòl

El medi natural queda humanitzat. Les modificacions provenen de la llaurada, que modifica els horitzons dels sòls agrícoles; de les aportacions de fertilitzants; de la instal·lació de sistemes de reg; i de la instal·lació de mesures d'antierosió.

Diferència entre medi natural i agrícola: l'agrícola està sotmès als impactes de l'ésser humà amb adobs, llaurades, etc.

Fertilitat: capacitat que té un sòl per donar a les plantes els nutrients que necessiten per créixer. Els vegetals més importants són: cereals, tubercles, arbres fruiters i hortalisses. A Catalunya, hi ha un abandó de conreus.

4.2 Ús ramader del sòl

Pastures o prats d'herba: extensions de terreny amb herba tendra, sense tija, que fa la fotosíntesi arran de terra. Espècies més usades: bovins, equins, porcins, ovins, cabrum, aviram i conills.

• Ramaderia tradicional: mètode de subsistència, basada en la transhumància i el nomadisme, i que extreu un baix rendiment de la carn i la llet del bestiar.
• Ramaderia moderna: basada en la cria dels animals en estables a l'aire lliure, alimentats amb productes preparats i classificats per races.

4.3 Ús forestal del sòl

Silvicultura: conjunt de tècniques aplicades a l'explotació dels boscos amb l'objectiu d'optimitzar els recursos útils del bosc per a l'ésser humà.

Hi ha dos tipus de bosc:

• a) Boscos alts o de llavor: es reprodueixen sexualment per llavors i estan formats per arbres de grans dimensions.
• b) Boscos baixos o de rebrot: es reprodueixen per via vegetativa a partir de brots des de la soca i que assoleixen mides inferiors a les del tronc nascut de llavors.

4.4 La gestió del sòl

Els múltiples usos cal gestionar-los bé tenint en compte mesures com:

• Mantenir el sòl amb vegetació.
• Fer coincidir el sentit de les llaurades amb les corbes de nivell del terreny.
• Reduir el pendent dels vessants (bancals).
• Evitar l'obertura de barrancs amb construccions de dics.
• Fer repoblacions forestals.
• Abandonar cultius en zones marginals i transformar-los en zones de pastura estable.
• Instal·lar barreres vegetals per frenar la força del vent.
• Construir murs on hi hagi perill d'esllavisades i despreniments.
• Fer una planificació urbanística adequada.
• Desenvolupar espais naturals protegits per preservar sistemes naturals.
• Evitar l'ús abusiu de fertilitzants i plaguicides per frenar la contaminació de sòls.

4.5 Transformació del paisatge

Estudiar el medi ambient és examinar tots els elements que el componen i que s'hi estableixen. En canvi, el paisatge és, simplement, el conjunt d'elements visuals d'un medi determinat.

Transformació del paisatge per causes: processos geològics interns i externs, vegetació, humanitat.

Paisatge: conjunt d'elements geogràfics d'un territori. N'hi ha de dos tipus:

• Natural: no ha estat modificat per l'ésser humà.
• Humanitzat: l'element antròpic ha actuat i ha modificat els elements naturals. Es poden diferenciar diferents tipus: rural, agrari, urbà, industrial.