Paisatges vegetals d'Espanya: dominis eurosiberià i mediterrani

Resum

El text descriu els principals paisatges vegetals o dominis biogeogràfics de l'Espanya peninsular, com el domini eurosiberià o oceànic i el domini mediterrani. Explica les formacions vegetals típiques de cada domini, les seves característiques i com l'activitat humana les ha transformat. El document queda incomplet perquè només esmenta el domini d'alta muntanya i el macaronèsic.

Punts clau

El domini eurosiberià o oceànic correspon a zones de clima oceànic com Galícia, la serralada Cantàbrica i algunes muntanyes del centre i l'est peninsular.
La formació vegetal principal del domini eurosiberià és el bosc caducifoli, de roures i faigs, sovint acompanyats de castanyers, avellaners, oms i til·lers.
Al bosc eurosiberià hi arriba poca llum, per això el sotabosc és poc desenvolupat.
El domini mediterrani correspon a zones de clima mediterrani i continental interior, amb boscos d'alzines i alzines sureres.
El bosc mediterrani és escleròfil: té fulles perennes, petites, dures i sovint espinoses, adaptades a la sequera estival.
Les pinedes de pi blanc i els matolls (màquies, estepes i garrigues) són formacions típiques de les zones més sotmeses a l'activitat humana.

Posa't a prova

Paisatges Vegetals

Al territori espanyol, es troben 4 tipus de paisatges o dominis biogeogràfics:

1. Domini Eurosiberià o Paisatge Vegetal Oceànic

Aquest correspon, en general, a les zones de clima oceànic, és a dir, Galícia, la serralada Cantàbrica, o a les zones de muntanya del sistema central, del sistema Ibèric, de les serralades Catalanes... La formació vegetal principal és el bosc caducifoli, de roures i de faigs. Aquests, en moltes ocasions, es troben acompanyats de castanyers, d'avellaners, d'oms, de til·lers... En principi, aquest tipus d'arbres són alts, densos, amb tronc recte i fulles grosses que cauen a la tardor. Al terra hi arriba poca llum, circumstància que no permet que es desenvolupi un gran sotabosc. En moltes ocasions, aquestes rouredes, aquestes fagedes han estat substituïdes per camps de conreu, per pastures per animals, o per arbres de creixement més ràpid, més rendibles per l'explotació de la fusta, com poden ser els pins i els eucaliptus. Aquests últims, sobretot, trenquen l'equilibri ecològic de la zona. On no hi ha bosc, també es troben les anomenades Landes, que són formacions vegetals constituïdes per matolls, arbustos, molt espessos, i a les zones més altes s'hi troben prats naturals.

2. Domini Mediterrani

Aquest es correspon amb les zones dels dominis climàtics mediterrani i interior, o continental. El bosc típic està format per alzines i per alzines sureres, juntament amb aquests arbres, s'hi troben garrofers, ullastres (són les antigues oliveres). Aquest bosc s'anomena escleròfil i està adaptat per resistir els llargs períodes de sequera estival. Els arbres tenen fulles perennes, petites i dures, i sovint espinoses. Són espècies de fusta dura i poc aptes per explotar la seva fusta, ja que els arbres tenen troncs no rectilinis. A les zones més sotmeses a l'activitat humana hi trobem pinedes on domina el pi blanc i grans zones de matolls que formen màquies, estepes i garrigues.

3. Domini d'Alta Muntanya

Es troba esglaonada a mesura que ascendim.

4. Domini Macaronèsic o Paisatge Vegetal de les Illes Canàries

Preguntes freqüents

Quina és la formació vegetal principal del domini eurosiberià?

La formació principal és el bosc caducifoli, format sobretot per roures i faigs. Sovint hi conviuen castanyers, avellaners, oms i til·lers.

Per què el bosc mediterrani té fulles petites i dures?

És un bosc escleròfil adaptat a resistir els llargs períodes de sequera estival. Les fulles perennes, petites, dures i sovint espinoses ajuden a reduir la pèrdua d'aigua.