Relleu de Catalunya: Pirineu, Depressió Central i Sistema Mediterrani

El Pirineu: Característiques i Subunitats

El Pirineu és una serralada de grans dimensions que s'estén al llarg de més de 400 km, des del golf de Biscaia a la Mar Mediterrània. El Pirineu català té uns 250 km de longitud i s'estén entre les valls d'Aran i de la Noguera Ribagorçana a l'oest, i el cap de Creus a l'est.

El Pirineu està format per serres i massissos, travessats per valls fluvials orientades de nord a sud, que faciliten la comunicació cap a la Depressió Central. L'excepció és la Cerdanya, plana d'origen tectònic, orientada d'est a oest i per on circula el curs alt del Segre. La comunicació entre valls només ha estat possible a través d'elevats ports de muntanya i collades (p. ex., port de la Bonaigua, port del Cantó, collada de Toses).

En general, el Pirineu es pot dividir en dues subunitats principals: el Pirineu Axial i el Prepirineu.

El Pirineu Axial: L'Eix Més Elevat de la Serralada

El Pirineu Axial és el sector més elevat de la serralada i es caracteritza per cims punxeguts, carenes retallades, valls profundes i estanys d'origen glacial. Les altituds van disminuint d'oest a est. El sector occidental és el més compacte i ocupa la Vall d'Aran i el Pallars.

Alguns cims superen els 3.000 metres, com la Pica d'Estats (3.143 m), que és la màxima elevació de Catalunya.

Al sector de la Cerdanya i el Ripollès les formes es suavitzen i no arriben als 3.000 metres:

• Puigmal (2.913 m)
• Tossa Plana de Lles (2.916 m)

A l'extrem més oriental les altituds van perdent importància (Puig Neulós, 1.256 m) fins a arribar al cap de Creus.

El Prepirineu: Serres Interiors i Exteriors

El Prepirineu s'estén al sud del Pirineu Axial i presenta la seva màxima amplada entre la Noguera Ribagorçana i el Segre.

En aquest sector es distingeixen:

• Les Serres Interiors de Sant Gervàs (1.890 m) i de Boumort (2.077 m).
• La Conca de Tremp, drenada per la Noguera Pallaresa.
• Les Serres Exteriors del Montsec d'Ares (1.676 m) i Montsec de Rúbies (1.677 m).

Entre el Segre i el Llobregat, el Prepirineu és més estret i només hi tenen continuïtat les Serres Interiors, les més destacades de les quals són:

• Serra del Cadí (2.648 m)
• Massís del Pedraforca (2.497 m)
• Serra del Moixeró (2.276 m)

Cap a l'est, el Prepirineu connecta amb el Pirineu Axial a través de la collada de Toses, va perdent magnitud i forma estreps propers al Pirineu Axial.

La Depressió Central: Altiplans i Conques d'Erosió

La Depressió Central s'estén entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani, i s'obre cap a ponent cap a la depressió de l'Ebre. La Depressió Central està lleugerament inclinada cap a ponent i les seves altituds més importants, al voltant dels 1.000 m, es troben en el sector nord-est, en contacte amb la Serralada Transversal.

En els sectors central i oriental la disposició de les roques i la xarxa fluvial han condicionat la formació d'altiplans, relleus en costa i conques d'erosió.

Destaquen els altiplans del Lluçanès, del Moianès i el Central. Entre aquests relleus hi trobem les següents conques d'erosió, excavades pels rius indicats:

• Plana de Vic (Ter i Congost)
• Pla de Bages (Cardener i Llobregat)
• Conca d'Òdena (Anoia)
• Conca de Barberà (Francolí)

El sector occidental de la Depressió Central el formen extenses planes sedimentàries, com ara les planes d'Urgell i de Lleida, on només destaquen petits turons.

El Sistema Mediterrani: Relleu Paral·lel a la Costa

El Sistema Mediterrani es troba disposat paral·lel a la costa entre la Depressió Central i la Mar Mediterrània i comprèn tres subunitats de relleu: la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral.

La Serralada Prelitoral: Els Cims Més Alts del Sistema

La Serralada Prelitoral és una successió de serres que s'estenen des de la vall del riu Ter fins a la plana de Castelló i s'eleven entre la Depressió Central i la Depressió Prelitoral.

De nord a sud-oest trobem els següents massissos i cims destacats:

• Les Guilleries (1.204 m)
• El Montseny, amb el Turó de l'Home (1.706 m), que és el punt culminant del Sistema Mediterrani.
• Sant Llorenç del Munt (1.104 m)
• Montserrat (1.236 m)
• Les Muntanyes de Prades (1.203 m)
• La Serra del Montsant (1.163 m)
• Els Ports de Beseit (1.442 m)

La Serralada Litoral: Serres Pròximes a la Costa

La Serralada Litoral s'estén des de l'Empordà fins al Garraf i les seves altituds són més modestes. Les principals serres i massissos són:

• Les Gavarres (535 m)
• El Montnegre (773 m)
• El Corredor (657 m)
• La Serra de Collserola (512 m)
• El Massís del Garraf (658 m)