Riscos naturals i empremta ecològica: tipus de riscos i indicadors ambientals

GeologiaActualitzat el 5,83 KB

Resum

El text defineix el concepte de risc i distingeix entre catàstrofe, desastre i calamitat segons l'abast dels danys. Després classifica els riscos naturals (biològics, químics, físics, climàtics, geològics i còsmics) i presenta els indicadors ambientals de pressió, estat i resposta. Finalment explica el concepte d'empremta ecològica i les seves xifres globals.

Punts clau

  • Risc és qualsevol condició, procés o esdeveniment que pot causar danys personals, pèrdues econòmiques o danys al medi ambient.
  • Catàstrofe, desastre i calamitat es diferencien pels efectes sobre la població i per la durada de la situació.
  • Els riscos naturals es classifiquen en biològics, químics, físics, climàtics, geològics i còsmics.
  • Els riscos geològics es divideixen en interns (volcans, terratrèmols) i externs (moviments de vessants, inundacions, enfonsaments).
  • Els indicadors ambientals es classifiquen en de pressió, d'estat i de resposta.
  • L'empremta ecològica mesura l'àrea de territori productiva necessària per produir els recursos i assimilar els residus d'una població.

Posa't a prova

Prevenció i correcció de riscos

Definició de risc

Risc és tota condició, procés o esdeveniment que pot causar danys personals, pèrdues econòmiques o danys al medi ambient.

Segons l’esmentada definició, el terme risc s’aplica tan sols a una probabilitat aleatòria que ocorrerà un esdeveniment concret que causarà danys o pèrdues.

Catàstrofe: si una vegada ocorregut l’esdeveniment, els efectes sobre la població afectada són molt notoris.

Desastre: si el grau de destrucció és tan elevat que la societat afectada necessitaria ajudes externes.

Calamitat: si el desastre es prolonga temporalment.

Tipus de riscos

Riscos naturals

  • Biològics: són les malalties causades per tota mena de microorganismes infecciosos o paràsits.
  • Químics: resultants de l’acció de productes químics perillosos continguts en els aliments, l’aigua.
  • Físics: en aquest apartat s’inclouen riscos de diversa índole, com ara les radiacions electromagnètiques, el soroll, els incendis, onades de fred, onades de calor.
  • Climàtics: són els associats a fenòmens atmosfèrics: tornados, huracans, gota freda.
  • Geològics: Es deuen als processos geològics i es divideixen en:
    • Geològics interns: Són originats com a conseqüència dels processos geològics interns: volcans i terratrèmols.
    • Geològics externs: Són els moviments de vessants, les inundacions, els enfonsaments del terreny.
  • Còsmics: Els procedents de l’espai, com ara la caiguda de meteorits, o les variacions en la radiació solar incident.


- Indicadors d’estat: Descriuen els efectes derivats de la pressió concreta sobre la qualitat de l’entorn. Ens donen la idea de l’impacte ambiental originat sobre el medi ambient. Per exemple, augment de la temperatura a causa de l’increment de l’efecte hivernacle.

Indicador de resposta: Indiquen l’esforç polític o social en matèria de medi ambient. Serveixen per marcar els objectius i prendre decisions sobre l’estil d’explotació desitjat, a partir de la informació extreta observant la realitat. Per exemple, la promulgació de lleis o mesures polítiques per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

EXEMPLES:

Problema ambiental

Indicadors de pressió

Indicadors d’estat

Indicadors de resposta

Residus

- Residus generats per persona.

- Producció neta de residus perillosos.

No n’hi ha

- Tractament de residus.

- Mesures de recuperació i reciclatge.

Indicadors d’impacte ambiental

Superfície terrestre necessària per a generar tots els recursos d’una producció.

- Índex d’empremta ecològica

- Mesures de protecció d’estalvi de recursos.

L’empremta ecològica

L’empremta ecològica és l’àrea de territori ecològicament productiva necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població definida amb un nivell de vida específic indefinidament, on sigui que es trobi aquesta àrea.

Amb aquesta mesura, a més de la quantitat de territori necessari per a produir tots els recursos que utilitzem i a fi d’assimilar tots els residus que generem, es calcula la quantitat que es necessita perquè es desenvolupi la vegetació necessària per a absorbir tot el CO2 que emetem a l’atmosfera com a conseqüència de la crema de combustibles fòssils. El 2003 el valor mitjà de l’empremta ecològica mundial estimat va anar de 2,2 hectàrees per habitant a l’any. Tenint en compte que el mateix any la xifra d’habitants va arribar als 6.3 milions i que l’àrea productiva total de la Terra es calcula en uns 11,2 milions d’hectàrees globals per habitant i any. Això significa que ja hem sobrepassat la seva capacitat de càrrega en 0,4 hectàrees per habitant.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què és l'empremta ecològica?

És l'àrea de territori ecològicament productiva necessària per produir els recursos utilitzats i assimilar els residus generats per una població amb un nivell de vida determinat. Inclou també la superfície de vegetació necessària per absorbir el CO2 emès per la crema de combustibles fòssils.

Quina diferència hi ha entre catàstrofe, desastre i calamitat?

Una catàstrofe té efectes molt notoris sobre la població afectada. Un desastre és tan destructiu que la societat necessita ajuda externa. Una calamitat és un desastre que es prolonga en el temps.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Segons el text, què és un risc?
2. Quan es parla de calamitat?
3. Quins dels següents són riscos geològics interns?
4. Quin tipus d'indicador descriu l'augment de la temperatura causat per l'efecte hivernacle?
5. Quin és l'exemple de indicador de resposta que dona el text?
6. Segons el text, quina és l'empremta ecològica mundial mitjana estimada el 2003?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.