Quina diferència hi ha entre hipocentre i epicentre?

L'hipocentre és el punt on es produeix el sisme, en el pla de la falla. L'epicentre és el punt de la superfície situat just sobre l'hipocentre, on arriben primer les ones sísmiques i la intensitat és màxima.

Quina diferència hi ha entre intensitat i magnitud d'un terratrèmol?

La intensitat és una mesura subjectiva basada en els efectes observats en un punt, i s'expressa amb l'escala de Mercalli. La magnitud mesura l'energia alliberada pel terratrèmol i s'expressa amb l'escala de Richter.

Quines ones sísmiques són les més ràpides?

Les ones P són les més ràpides, amb una velocitat de 5 km/s. Són longitudinals i es poden transmetre a través de sòlids, líquids i gasos.

Terratrèmols: causes, ones sísmiques i estructura interna de la Terra

Resum

El document explica què són els terratrèmols i com es produeixen a partir de la vibració dels blocs de roca d'una falla. Descriu els conceptes d'hipocentre i epicentre, els tipus d'ones sísmiques (P, S i L), les discontinuïtats sísmiques i la distribució dels sismes. També presenta les escales d'intensitat i magnitud i les capes que formen l'interior de la Terra.

Punts clau

Els terratrèmols es produeixen pel lliscament dels blocs de la falla, que genera ones sísmiques.
Les ones P són longitudinals i les més ràpides (5 km/s); les ones S són transversals, més lentes (3 km/s) i no es transmeten pels líquids.
Els sismes es classifiquen segons la profunditat: superficials (primers 100 m), intermedis (100-300 km) i profunds (300-700 km).
La intensitat s'avalua amb l'escala de Mercalli (I-XII) i la magnitud amb l'escala de Richter, que és logarítmica.
L'interior de la Terra es divideix en escorça, mantell i nucli, i el mètode més fiable per estudiar-lo és el sísmic.
La litosfera inclou l'escorça i part del mantell superior, i l'astenosfera permet el moviment de les plaques per convecció.

Posa't a prova

Terratrèmols: Causes i Efectes

Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques. La vibració provocada pel lliscament dels blocs de la falla genera les ones sísmiques que es transmeten i originen el terratrèmol.

Hipocentre i Epicentre

Hipocentre: Punt on es produeix un sisme i es troba en el pla d'una falla.
Epicentre: Punt de la superfície on arriben primer les ones sísmiques i que es troba sobre la vertical de l'hipocentre. La intensitat del sisme és màxima.

Tipus d'Ones Sísmiques

Ones P: Ones longitudinals que provoquen compressions i dilatacions seguides de les partícules. Són les més ràpides, amb una velocitat de 5 km/s, i es poden transmetre a través de sòlids, líquids i gasos.
Ones S: Ones transversals o de cisalla. Són més lentes que les ones P, amb una velocitat de 3 km/s, i no es poden transmetre a través de líquids.
Ones L: Quan arriba a la superfície terrestre, la reflexió d'aquestes ones origina un tercer tipus de vibracions. Són les més lentes de totes.

Discontinuïtats Sísmiques

Les discontinuïtats sísmiques són canvis sobtats de velocitat de les ones sísmiques. Això és degut al pas de les ones sísmiques d'una capa a una altra de diferent composició.

Primer ordre: Indiquen un canvi sobtat de velocitat de les ones sísmiques.
Segon ordre: Canvi força acusat de velocitat de les ones, però més gradual.

Distribució dels Sismes

Superficials: Sismes que tenen lloc als primers 100 metres.
Intermedis: Els que es produeixen entre 100 i 300 km.
Profunds: Entre 300 i 700 km.

Els terratrèmols poden tenir lloc a qualsevol lloc de la Terra.

Distribució d'Epicentres

Dorsals oceàniques
Zones de subducció
Lliscament lateral entre plaques
Serralades de tipus alpí
Zones intraplaca

Sismògrafs i Sismogrames

Sismògrafs: Aparells que s'utilitzen per registrar els terratrèmols.
Sismograma: Gràfic resultant del registre d'un terratrèmol.

Mesura de la Força d'un Terratrèmol

Per mesurar la força d'un terratrèmol s'utilitza:

Intensitat: És una mesura subjectiva que es basa en l'observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. S'utilitza l'escala de Mercalli, que té 12 graus (I-XII).
Magnitud: Mesura l'energia que desprèn el terratrèmol. S'utilitza l'escala de Richter, que va de l'1 al 8. És una escala logarítmica; cada grau té 10 vegades més energia que l'anterior.
Isosísmiques: Línies que uneixen els punts amb un mateix valor d'intensitat sísmica.

Mètodes per Conèixer l'Interior de la Terra

Diversos mètodes per conèixer la Terra per dins són: gradient geotèrmic, anomalies de gravetat, camps geomagnètics, examen de mostres de roques volcàniques i plutòniques, anàlisi de mostres de meteorits, càlcul de la densitat terrestre i sondatges en el subsòl.

El mètode més fiable és el sísmic: es basa en l'estudi de les ones sísmiques que s'alliberen quan es produeix un terratrèmol.

Capes de la Terra

Escorça

És la capa més superficial, amb un gruix de 35 km i força heterogènia.

Escorça continental: Forma els continents.
- Capa sedimentària: Roques sedimentàries i metamòrfiques.
- Capa granítica: Formada per roques de composició granítica.
Escorça oceànica: Forma els fons oceànics, formada per basalt.

Mantell

Representa el 82% del volum de la Terra.

Mantell superior: Roca predominant peridotita, formada per olivina i piroxè.
Mantell inferior: Roques riques en Fe i Mg.

Nucli

És la capa més interna del planeta. El límit superior és la discontinuïtat de Gutenberg, que representa un canvi d'estat físic dels materials.

Nucli extern: De Fe i Ni, té una densitat de 10-12 g/cm³, arriba a temperatures de 4000 ºC.
Nucli intern: Des de 5080 km fins al centre de la Terra (6370 km de profunditat). Fe pur cristal·litzat amb densitat de 14 g/cm³ i temperatures de 6000 ºC.

Litosfera

És la capa més superficial. Inclou l'escorça i part del mantell superior fins a uns 100-150 km. Forma les plaques tectòniques.

Astenosfera

Mantell superior fins a 400 km de profunditat. Roques foses més fluides que a la litosfera, on s'originen corrents de convecció que causen el moviment de les plaques litosfèriques situades a sobre.

Mesosfera

Correspon a la part del mantell superior i inferior.

Endosfera

Correspon al nucli.