Glossari de termes de geografia física: albufera, avenc, delta i més
Resum
Glossari alfabètic de termes bàsics de geografia física, que inclou formes del relleu càrstic, costaner i glacial, processos geològics com l'orogènia, i conceptes de climatologia com les isòbares, isohietes i anticiclons. Serveix per repassar el vocabulari essencial de la matèria de manera ràpida.
Punts clau
- L'albufera és una llacuna d'aigua salada separada del mar per una barrera de sorra.
- L'avenc és una fenedura profunda pròpia dels terrenys calcaris.
- El delta és una acumulació al·luvial situada a la desembocadura d'alguns rius.
- La dolina és una depressió tancada, circular o oval, pròpia dels paisatges càrstics.
- Una isòbara uneix punts amb la mateixa pressió atmosfèrica, reduïda al nivell del mar.
- Una isohieta uneix punts amb la mateixa quantitat de precipitació en un període determinat.
- La regressió marina és el retrocés del mar per elevació del continent o descens del nivell del mar.
Glossari de Termes de Geografia Física
Albufera: Llacuna d'aigua salada situada al costat de la costa i separada del mar per una barrera de sorra.
Avenc: Fenedura profunda pròpia dels terrenys calcaris.
Badland: Paisatge en zones àrides format per nombrosos barrancs de parets verticals.
Circ: Cubeta d'erosió glacial en zones muntanyoses limitada per escarpaments rocallosos.
Congost: Vall profunda i estreta formada en materials durs.
Delta: Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d'alguns rius.
Dolina: Depressió tancada de forma circular o oval pròpia de paisatges càrstics.
Dorsal oceànica: Serralada submergida que s'eleva sobre les profunditats de l'oceà.
Estructura germànica: Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats i blocs enfonsats.
Estuari: Espai de costa afectat per les marees on es barreja l'aigua marina amb el cabal d'un riu.
Glacera: Massa de gel.
Glaciació: Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l'expansió dels aparells glacials.
Lapiaz: Superfície rocallosa amb nombroses canalitzacions i solcs, pròpia de terreny calcari.
Mantell de corriment: Deformació de plegament acompanyada de fractura que, com a conseqüència d'un empenyiment, s'ha desplaçat.
Maresma: Terreny pla localitzat al costat del mar que s'inunda amb les aigües marines o dels rius.
Orogènia: Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.
Paisatge càrstic: Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris on s'ha desenvolupat un carst, caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries.
Penyal-segat: Costa escarpada i rocallosa de parets verticals a causa de l'erosió del mar.
Placa litosfèrica: Bloc en què es divideix la litosfera i que pot comprendre una part de la superfície d'un continent i d'un oceà.
Plataforma continental: Zona del marge continental que s'estén des de la línia de costa fins al talús continental situat a una profunditat de 200m.
Transgressió marina: Expansió del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d'un enfonsament de la massa continental o un augment del nivell del mar.
Xaragall: Solc o regueró poc profund format per les aigües d'escorrentia a la superfície de materials tous.
Pàramos: Gran extensió de terreny pla, situat a certa altitud, moltes vegades superiors a 1000m.
Tossal: Petita elevació que hi ha enmig d'una zona plana.
Campiña: Terrenys ondulats on predominen els materials tous.
Relleu interior: Blocs elevats de l'estructura germànica que es localitzen a l'interior de la Meseta.
Sistema central: Elevació muntanyosa que s'estén amb orientació nord-est-sud-oest des del sistema Ibèric fins a la serra de Estrela.
Serralada cantàbrica: Cadena muntanyosa de més de 400km de longitud alineada d'oest a est.
Pirineus: Cadena muntanyosa constituïda per serres i massissos alineats d'oest a est.
Amplitud tèrmica: Diferència entre el valor màxim i el mínim de les temperatures d'una zona.
Isòbara: Línia que uneix en un mapa els punts que enregistren una pressió atmosfèrica igual, després de reduir-la al nivell del mar.
Calitja: Opacitat lleu de l'aire deguda a la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspecte fumós característic.
Isohieta: Línia que uneix en un mapa els punts que tenen la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat.
Anticicló: Regió de l'atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta a l'àrea central que a les àrees envoltants i on s'estableix una circulació de l'aire en el sentit de les busques del rellotge a l'hemisferi nord i en el sentit contrari a l'hemisferi sud.
Ria: Entrada del mar a les valls fluvials baixes.
Sòcol: Conjunt de materials antics que formen la base d'un relleu.
Tómbol: Fletxa que uneix una illa al continent o a una altra illa.
Regressió marina: Retrocés del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d'una elevació de la superfície continental o d'un descens generalitzat del nivell del mar.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què és un delta?
Un delta és una acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d'alguns rius. Es forma pel dipòsit de sediments que transporta el riu.
Què és una albufera?
L'albufera és una llacuna d'aigua salada situada al costat de la costa. Està separada del mar per una barrera de sorra.
Què és una isòbara?
És una línia que uneix en un mapa els punts que registren la mateixa pressió atmosfèrica, després de reduir-la al nivell del mar.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.