Terratrèmols i estructura interna de la Terra: resum de sísmica i geologia

Resum

El document explica què són els terratrèmols i els tipus d'ones sísmiques, com es mesuren amb intensitat i magnitud, i quines zones del planeta són més actives. També descriu l'estructura interna de la Terra segons els models geoquímic i geodinàmic, la teoria de la deriva continental de Wegener i l'origen del camp magnètic terrestre.

Punts clau

Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques.
Les ones P són longitudinals i les més ràpides; les ones S són transversals, més lentes i no es propaguen per líquids.
La intensitat mesura els danys (escales de Mercalli o MSK) i la magnitud mesura l'energia alliberada (escala de Richter).
El model geoquímic divideix la Terra en escorça, mantell i nucli; el model geodinàmic en litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera.
Wegener va fonamentar la deriva continental en proves geogràfiques, tectòniques, paleontològiques i paleoclimàtiques.
El camp magnètic terrestre es deu al fregament entre el nucli intern sòlid i l'extern líquid.

Posa't a prova

Què Són els Terratrèmols?

Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques.

Tipus d'Ones Sísmiques

Ones P (Primàries): Són ones longitudinals, les més ràpides. Es transmeten per sòlids, líquids i gasos.
Ones S (Secundàries): Són ones transversals, més lentes que les ones P. No es transmeten a través de líquids.
Ones L (Superficials): Són les més lentes de totes i es divideixen en:
- Ones Rayleigh: Moviments de trajectòria el·líptica en el pla de propagació.
- Ones Love: Desplaçaments horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació.

Discontinuïtats Sísmiques

Una discontinuïtat sísmica és una alteració important en les característiques de les roques que travessen les ones.

Discontinuïtats de primer ordre: Indiquen un canvi sobtat de la velocitat quan es produeix un terratrèmol.
Discontinuïtats de segon ordre: Produeixen un canvi força acusat de la velocitat de les ones, però més gradual.

Zones d'Activitat Sísmica

Dorsals oceàniques: Zones on l'escorça creix.
Zones de subducció: On es produeix la destrucció de la litosfera.
Lliscament lateral de plaques (vora neutra): Fregament entre plaques.
Serralades de tipus alpí: Àrees de col·lisió entre dues plaques continentals.
Zones intraplaca: Activitat sísmica al mig d'una placa.

Mesurament dels Terratrèmols

Els aparells que s'utilitzen per registrar els terratrèmols s'anomenen sismògrafs.

Intensitat: Mesura els danys ocasionats (Escala de Mercalli o MSK).
Magnitud: Mesura l'energia alliberada pel terratrèmol (Escala de Richter).

Estructura Interna de la Terra (Model Geoquímic)

Escorça: És la capa més superficial.
- Escorça continental: Formada per una capa sedimentària i una capa granítica.
- Escorça oceànica: Forma els fons oceànics.
Mantell:
- Mantell superior: On es produeixen els corrents de convecció.
- Mantell inferior: Format per roques riques en ferro (Fe) i magnesi (Mg).
Nucli: És la capa interna de la Terra.
- Nucli extern: Les ones S no s'hi propaguen, indicant un estat líquid.
- Nucli intern: És sòlid i està format principalment per ferro (Fe).

Capes Dinàmiques de la Terra (Model Geodinàmic)

Litosfera: La capa més superficial i rígida. Inclou l'escorça i una part del mantell superior. Forma les plaques tectòniques.
Astenosfera: Correspon a la part plàstica del mantell superior.
Mesosfera: Inclou una part del mantell superior i tot el mantell inferior.
Endosfera: Correspon al nucli.

Teoria de la Deriva Continental d'Alfred Wegener

Aquesta teoria es basa en diverses proves:

Geogràfiques: Els contorns dels continents actuals encaixen entre si.
Tectòniques: Coincidències en l'edat de les roques, plegaments i cadenes muntanyoses entre continents separats.
Paleontològiques: La ciència que estudia els fòssils mostra espècies idèntiques en continents avui molt distants.
Paleoclimàtiques: Els climes han variat perquè els continents han anat canviant de lloc.

El Camp Magnètic Terrestre

La Terra té un camp magnètic perquè hi ha un fregament entre el nucli intern (sòlid) i l'extern (líquid).

Relleu del Fons Oceànic

A partir de la línia de costa, el fons oceànic guanya profunditat amb un pendent suau que forma la plataforma continental. A continuació, trobem el talús continental (límit entre l'escorça oceànica i la continental) i les planes abissals, que són grans extensions horitzontals.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre intensitat i magnitud d'un terratrèmol?

La intensitat mesura els danys ocasionats i es quantifica amb l'escala de Mercalli o MSK. La magnitud mesura l'energia alliberada i es quantifica amb l'escala de Richter.

Quina és la diferència entre les ones P i les ones S?

Les ones P són longitudinals i les més ràpides, i es transmeten per sòlids, líquids i gasos. Les ones S són transversals, més lentes, i no es transmeten a través de líquids.

Quines proves va utilitzar Wegener per la deriva continental?

Va utilitzar proves geogràfiques, tectòniques, paleontològiques i paleoclimàtiques, com l'encaix dels contorns continentals o els fòssils idèntics en continents molt distants.