Economia espanyola: sectors productius i desequilibris regionals

El Sector Primari, la Indústria i la Construcció a Espanya

El sector ramader més important és el porcí, essent així el quart productor mundial de carn de porc. La pesca té un paper poc destacat des del punt de vista econòmic.

El Sector Primari: Ramaderia, Pesca i Superfície Forestal

La superfície forestal de l'Estat espanyol és de 26,3 milions d'hectàrees. El País Basc és la regió amb més boscos i les Canàries és la que menys. Les activitats del sector primari faciliten moltes de les matèries primeres de la indústria agroalimentària.

La Indústria Agroalimentària

La indústria agroalimentària ocupa un 14,3% de la població activa espanyola. La distribució dels seus productes té una incidència important en el sector dels transports. Els subsectors més importants des del punt de vista econòmic dins d'aquest sector industrial són:

• El carni
• El làctic
• El del pa i la brioixeria
• El de l'elaboració de vins
• El de conserves vegetals

La Producció Industrial i la Construcció

Evolució de la Indústria amb l'Accés a la UE

L'entrada d'Espanya a l'actual Unió Europea l'any 1986 va comportar que la indústria s'obrís molt al mercat exterior i que augmentessin molt tant les exportacions com les importacions i també que es produïssin canvis en l'estructura empresarial. L'accés a la UE va significar entrar en un procés de mundialització dels intercanvis en què el mercat laboral perdia importància a causa de les noves possibilitats exportadores que oferia l'obertura al mercat europeu i mundial. En l'estructura empresarial de les indústries s'ha incrementat el nombre de les PIME gràcies a l'especialització en el treball. Catalunya concentra gairebé la quarta part del volum de negocis de les empreses industrials d'Espanya.

Sectors Industrials Destacats

Els tres sectors industrials destacats a Espanya són:

• L'alimentació, les begudes i el tabac
• El químic
• El de material de transport

En un segon grau d'importància trobem quatre sectors industrials més:

• Producció i transformació de metalls
• Maquinària i equipament
• Productes metàl·lics
• Productes minerals no metàl·lics

Aquests sectors representen el 28,3% del valor de la producció industrial, en la qual té una àmplia representació la indústria metal·lúrgica.

Ocupació en la Indústria

El valor econòmic de la producció no correspon sovint a la quantitat de persones ocupades. Els sectors de la indústria tèxtil, el cuir i el calçat, el de l'alimentació, les begudes i el tabac i el de la fusta i el suro ocupen força població activa, mentre que altres de més productivitat econòmica ocupen menys treballadors per unitat de producció.

El Sector de la Construcció

El sector de la construcció és un gran creador d'ocupació, però depèn molt de les conjuntures econòmiques i està molt atomitzat en petites empreses. En el cas de les poques grans empreses que hi ha en aquest sector, la dependència de l'obra pública d'infraestructures també és molt important.

Desequilibris Productius i Econòmics entre Territoris

Les diverses circumstàncies naturals, històriques i socials de les comunitats autònomes han fet que el seu desenvolupament econòmic hagi estat desigual.

Contrastos Regionals en el Desenvolupament Econòmic

L'economia espanyola és la 5a economia de la UE i 11a del món quant al volum del seu PIB. Hi ha àmplies zones de l'Estat amb un desenvolupament baix i bons sectors de la població amb rendes baixes. Si es té en consideració la renda anual neta de les famílies, Navarra i el País Basc presenten les xifres més altes, mentre que les comunitats del sud —Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa— presenten els nivells més baixos de renda familiar. Els resultats són els mateixos quan es considera el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa.

Les Finances de les Comunitats Autònomes

Tal com estableix la Constitució, hi ha dos models bàsics de finançament de les comunitats autònomes: el règim comú i el règim foral.

El Règim Comú de Finançament

El règim comú és el sistema de finançament que han d'aplicar la majoria de les comunitats autònomes. Segons aquest sistema, les comunitats autònomes reben de l'Administració central de l'Estat dos tipus de recursos: recursos tributaris i recursos no tributaris. Els primers són diners provinents d'alguns impostos que se cedeixen a les administracions autonòmiques, mentre que els no tributaris són diners que es reben de l'Estat que no depenen de cap impost. Les comunitats poden rebre altres recursos provinents de la UE com l'endeutament, ajustant-se a determinades condicions normatives.

El Règim Foral: Navarra i País Basc

El règim foral s'aplica exclusivament a Navarra i País Basc, anomenats territoris forals històrics. En aplicació d'allò que diu la Disposició addicional primera de la Constitució, l'Estatut d'autonomia del País Basc i la Llei orgànica de reintegració i millora del Règim Foral de Navarra estableixen que les relacions econòmiques entre l'Estat central i els territoris forals es regiran pel sistema de concert econòmic. És l'Administració de cadascun dels territoris forals qui controla, recapta i gestiona la part dels impostos estatals i contribueix a les despeses generals de l'Estat amb una quota de diners.

La Redistribució Estatal dels Recursos

No totes les comunitats autònomes tenen transferides les mateixes competències i el sistema de finançament ha de preveure les diverses necessitats econòmiques. Aquestes necessitats poden discrepar d'allò que inicialment era previst a causa, per exemple, d'un augment molt ràpid de la població. A les comunitats de règim comú, hi ha l'anomenat fons de suficiència, com a mecanisme de tancament del sistema de finançament. Les comunitats amb poques competències adquirides presenten un fons de suficiència amb saldo negatiu, si les seves necessitats reals són inferiors al valor que inicialment s'havia calculat.

La major part del finançament global de les comunitats de règim comú prové d'impostos cedits per l'Estat. Les que tenen un desenvolupament econòmic més petit i generen menys riquesa podrien quedar en situació desafavorida. La Constitució va preveure l'any 1978 la creació d'un fons de compensació interterritorial de solidaritat. Aquest fons es va posar en marxa amb l'aplicació de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) de 1980.

Perquè la solidaritat interterritorial funcioni, cal que les comunitats més riques rebin de l'Estat menys diners dels que hi aporten en impostos. L'existència d'aquesta solidaritat és bona per als territoris més pobres, però pot tenir el defecte de comprometre el desenvolupament futur de les comunitats més riques si el dèficit representa una part molt elevada del seu PIB.

La redistribució territorial dels recursos és sempre complicada i presenta importants disfuncions: les Illes Balears i Catalunya sobretot, però també la Comunitat Valenciana i la de Madrid, han de suportar uns dèficits fiscals molt grans, mentre que les comunitats amb règim foral no aporten gairebé res a la solidaritat interterritorial.