Comerç Internacional i Proteccionisme: Guia Completa
Comerç Internacional: Conceptes Clau
El comerç internacional engloba les diferents operacions d’importacions i exportacions de béns i serveis entre els diversos països o blocs comercials.
Cada país, d’entrada, està fortament incentivat a produir allò que millor sap fer; és el que en economia s’anomena la teoria de l’avantatge comparatiu. Segons aquesta teoria, els països s’especialitzen en la producció d’aquells béns o serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional. Aquest intercanvi permet la divisió del treball i, en conseqüència, l’especialització dels països en uns pocs béns i serveis. Així, generalment, els països poc desenvolupats solen exportar matèries primeres, mentre que els països més industrialitzats produeixen i intercanvien productes elaborats i/o d’alta tecnologia.
Teories Econòmiques del Comerç Internacional
Lliure comerç: Aquesta teoria advoca per l’abolició de les restriccions al comerç internacional, fet que augmentaria la competència, fomentaria el progrés i la major creació de riquesa, sempre que no es creïn càrtels.
Proteccionisme: Postula l’establiment d’aranzels i la limitació de la lliure circulació de mercaderies.
El Proteccionisme i les Seves Mesures
Segons el principi de la teoria de l'avantatge comparatiu, a un país li pot resultar més barat comprar un bé o servei a l'estranger que produir-lo. Davant d'aquesta possible situació, especialment si la producció nacional es veu amenaçada, els governs intervenen en el funcionament del mercat limitant o restringint l'entrada de productes estrangers per protegir la indústria pròpia.
Principals Mesures Proteccionistes
Les principals mesures que es poden aplicar són:
Protecció d’indústries o sectors estratègics: Per l’interès públic, com les relacionades amb la defensa nacional o el subministrament d’energia.
Foment de la industrialització: Persegueix substituir productes estrangers per nacionals, indirectament per augmentar la renda nacional mitjançant els majors beneficis empresarials i salaris dels treballadors.
Desenvolupament d’indústries emergents: Mesures de protecció temporal per millorar la tecnologia, les economies d’escala o la productivitat de les empreses nacionals i així, créixer i competir en igualtat de condicions amb les grans multinacionals.
Recaptació de diners i control de fluxos: Mitjançant impostos sobre productes estrangers. El més utilitzat són els aranzels, l’impost que encareix el preu d’un producte estranger. Altres mesures inclouen fixar quotes o contingents limitats, i establir polítiques comercials i industrials que afavoreixen les indústries nacionals i el seu creixement o expansió.