Comerciant i empresari: concepte i capacitat per obligar-se
TMA 3. Comerciant i empresari
La doctrina diferencia entre:
- Comerciant en el sentit econòmic: la persona que coordina els diferents factors de producció i ajusta el procés productiu al pla previst. No té en compte els aspectes de capacitat de la persona.
- Comerciant en sentit jurídic o empresari: persona física o jurídica que professionalment i en nom propi exercita l'activitat constitutiva d'empresa.
Empresa = activitat econòmica organitzada per la producció o distribució de béns o serveis en el mercat.
Del concepte "empresari", la doctrina afirma les següents característiques:
1. Desenvolupar una activitat organitzada
Tant d'elements personals com materials. L'organització dona lloc a un conjunt de relacions jurídiques de diferent naturalesa:
- Vincle jurídic entre treballador i empresari.
- L'empresari és titular de determinats béns o és part de contractes.
2. Desenvolupar aquesta activitat organitzada de forma professional
L'activitat que realitza l'empresari és professional. La professionalitat implica que l'activitat es manifesti a l'exterior, es doni a conèixer i s'exerciti públicament.
3. Realització d'aquesta activitat en nom propi
El titular de l'empresa respon de les conseqüències jurídiques en les quals intervingui com a subjecte. L'empresari assumeix el risc i els danys dels productes o serveis que ofereix, operant com a últim supòsit la responsabilitat extracontractual (art. 1911 CC).
S'ha d'excloure del concepte d'empresari els professionals liberals (metges, advocats, enginyers, etc.) i els artistes.
Capacitat per obligar-se
El CCom diu que tenen capacitat legal per a l'exercici habitual del comerç les persones majors d'edat que tenen la lliure disposició dels seus béns.
El menor emancipat tindrà la lliure disposició dels seus béns si els seus pares li donen el consentiment i, en conseqüència, podrà ser empresari i administrador d'una societat.
La falta de capacitat no pot ser suplida mitjançant la intervenció d'un representant. No obstant, es permet excepcionalment que els menors i els incapaços puguin adquirir la condició d'empresari en el cas de continuació del negoci dels seus pares per mitjà dels seus representants legals. Aquest nomenament s'ha d'inscriure al Registre Mercantil. La sol·licitud d'inscripció l'haurà de fer qui ostenti la representació legal. Mentre els representants actuen en nom i en interès del menor o incapaç, són aquests últims els que tenen la condició d'empresari.
En el supòsit d'incapacitat sobrevinguda de l'empresari, pot continuar la seva condició si continua l'exercici de la seva activitat per mitjà del seu representant legal.
Qui vulgui acreditar la condició d'empresari haurà de provar:
- La presumpció de l'art. 3 CCom.
- Els indicis actius d'activitat.
- Documents que acreditin que s'han complert les obligacions fiscals.
Supòsits en què es perd la condició d'empresari individual
- Mort. Podran adquirir-la els hereus quan acceptin l'herència.
- Incapacitat sobrevinguda, tot i que pot mantenir-la a través dels seus representants legals.
- Inhabilitació.
- Incompatibilitat.
- Cessament voluntari.
En les persones jurídiques o empresaris socials, la condició jurídica d'empresari es perd quan s'inscriu al Registre Mercantil l'extinció de la societat. Abans, però, s'ha de seguir un procés de dissolució i liquidació de la societat.
Empresari aparent i empresari ocult
A la realitat ens trobem que l'empresari en nom del qual s'exerceix l'activitat empresarial no és l'autèntic empresari, sinó que hi ha una persona interposada que realitza l'activitat empresarial indirecta de l'activitat empresarial i hi ha 2 individus: empresari aparent i empresari ocult.
- Empresari aparent: persona física o jurídica que exerceix davant del públic i en nom propi l'activitat empresarial.
- Empresari ocult: l'autèntic empresari, perquè és qui subministra els recursos econòmics per tirar endavant l'activitat empresarial, qui dirigeix l'establiment mercantil i també s'apropia dels beneficis de l'activitat.