Quins personatges afegeix Espriu que no apareixen a Sòfocles?

Espriu inclou el Lúcid Conseller i Eumolp, que tenen una mentalitat més moderna i progressista que la resta de personatges. El Lúcid Conseller, però, no apareix a la primera edició de 1939 i va ser incorporat més tard.

Quina diferència principal hi ha entre les dues Antígones?

La de Sòfocles accepta el seu destí després de lluitar contra Creont, mentre que la d'Espriu es resigna com a víctima i manifesta una negació davant el món i els valors que l'envolten.

Comparació de l'Antígona de Sòfocles i la d'Espriu: temes i personatges

Resum

El document compara l'Antígona de Sòfocles amb la versió de Salvador Espriu, centrant-se en la condensació dramàtica, els personatges secundaris, la figura d'Antígona i el focus de la tragèdia. També analitza l'estil i la simbologia espriuana, com la nit, la llum i l'ombra. Un estudiant hi trobarà les diferències clau entre les dues obres.

Punts clau

Sòfocles construeix un conflicte directe entre Antígona i Creont, amb frases curtes i contundents.
Espriu dona més protagonisme als personatges i hi afegeix el Lúcid Conseller i Eumolp, que no apareixen a Sòfocles.
El Lúcid Conseller no apareix a la primera edició de l'obra d'Espriu (1939) i va ser afegit més tard.
Per Espriu, Antígona accepta menys el seu destí i la seva actitud és de negació davant el món; en Sòfocles, accepta el seu destí.
Les dues Antígones es queixen, però per motius diferents: la de Sòfocles per la injustícia, la d'Espriu per resignació.
L'obra d'Espriu és una al·legoria política amb una proposta humanista de perdó i convivència pacífica.

Posa't a prova

Temes i Personatges

Al·legoria política que desenvolupa paral·lelismes que fan referència a la realitat històrica. Els personatges pequen de cobdícia, vanitat, incomprensió, obcecació, fanatisme. Indiferència divina vers les calamitats mortals. Proposta humanista: oblit dels greuges, absolució de la mútua culpa, indulgència cap al caigut, esforç plegats per a la regeneració, futura convivència pacífica.

Personatges que simbolitzen conductes morals. Invariabilitat, per tant: personatges estàtics i plans, esquemàtics.

Estil

Utilitza molt la retòrica, refús de l’ornament.
Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural: pluja, vent, aigua, font, riu, riba. Referents típics de la poètica espriuana, al cap i a la fi.
Altra simbologia també recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica a Antígona), la parella llum / ombra, el cec, l’ull.

Comparació Antígona: Sòfocles vs. Espriu

La primera diferència que trobem és la condensació. A Sòfocles hi ha una lluita veritable de cos a cos entre els seus personatges, entre l'Antígona i Creont. El món es pot resumir en ells dos, amb frases curtes, contundents, rotundes.

Espriu, en canvi, dona més vida als personatges, els deixa parlar, s'escolten entre si, no fan grans discursos, però no són frases curtes. Parlen i influeixen en les decisions personatges secundaris com poden ser Eumolp o Ismena.

Diferències Clau

Personatges Addicionals

Una cosa molt destacada és que Espriu inclou dos personatges que Sòfocles no té: el Lúcid Conseller i Eumolp. Aquests tenen una mentalitat més moderna i progressista que la de la resta de caràcters. Tot i que cal remarcar que a la primera edició publicada de l'Antígona d'Espriu (1939) no sortia el Lúcid Conseller i que va ser inclòs més tard.

La Dignitat d'Antígona

L'Antígona que ens ha de demostrar la dignitat de la seva vida per les seves accions no és tan “pura” com pot ser la de Sòfocles, una Antígona lluitadora oposada a les accions de Creont. Es vulgui o no, els personatges de Sòfocles són apallissats per la crueltat. No espera donar profunditat psicològica als seus personatges, perquè no representen éssers humans, són només la lluita entre allò paradoxal del que som.

Antígona com a Dona (Espriu)

Per Espriu, Antígona és una dona, amb característiques físiques, no tan dona com la seva germana i amb menys consideració, per la majoria, que aquesta. L'obstinació que té a l'hora d'enterrar el seu germà no és res més que l'intent de donar-li tribut, un paper de dona tributadora.

Focus de la Tragèdia

En l'obra de Sòfocles no podrem mai dir amb seguretat si la veritable tragèdia és la d'Antígona o la de Creont. Al cap i a la fi, en una guerra mai guanya ningú, ni tan sols els bons. Sòfocles deixa els seus personatges, deixant a cadascun amb la seva part de raó, la seva part de culpa i la seva part de misèria. Espriu només recorre al cor una vegada i més aviat per honorar una mort, la d'Etèocles.

Acceptació vs. Negació

D'aquestes accions a l'hora de morir podríem afirmar, tot i que podríem discrepar, que per una part l'Antígona de Sòfocles accepta el seu destí i la d'Espriu és una negació davant el món i els valors que l'envolten.

El Queixes Comú

Hi ha una cosa que les dues Antígones tenen en comú: ambdues es queixen. La de Sòfocles perquè sap la injustícia del que passa i perquè sap que ella va actuar correctament i ha de sofrir la pena de mort. En canvi, la d'Espriu es resigna al seu paper de víctima i no vol emportar-se ningú per davant, de forma que nega qualsevol intervenció d'una altra persona.