Comparació entre l'estil filosòfic de Plató i Nietzsche

-PLATÓ: obra extensa, escrita en forma de diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la metàfora.

-NIETZSCHE: utilitza un estil provocador, que no només pretén desacreditar allò que critica sinó que també busca ridiculitzar-ho.

-PLATÓ: idealista i racionalista.

-NIETZSCHE: vitalista.

-PLATÓ: mestre admirat per Plató, li va dedicar tota la seva teoria convertint-lo en el protagonista de tots els seus diàlegs.

-N: el corruptor, el culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental.

-PLATÓ: dualista, existint dues realitats: el món intel·ligible (verdader) i el món sensible, que és una còpia del primer.

-N: critica la concepció de les Idees com a “ésser veritable”. Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir.

-P: els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals.

-N: confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen), només la podem captar mitjançant metàfores.

-P: la representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé, que és el fonament de la resta d’Idees.

-N: nega l’existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida.

-P: intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. S’han de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles.

-N: l’ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes.

-P: parteix d’una antropologia dual: l’home és una unió antinatural d’ànima i cos. Diu que el cos és la tomba de l’ànima.

-N: monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l’ésser humà.

-P: el filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna).

-N: el súperhome (metafòricament el nen) s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliè a la vida.

-P: el més important és aconseguir el bé comú dins de la República i això s’aconsegueix amb governants justos, els filòsofs, els savis. Defensa d’una idea de política per la comunitat.

-N: defensa l’individualisme, tant en allò ètic com en allò polític i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més fred” que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.