Comparació Filosòfica: Descartes vs Plató

Comparació entre Descartes i Plató

Tots dos donen molta importància a les matemàtiques. Per a Plató, el discurs matemàtic ens fa arribar a la veritat, i per a Descartes, també basa el seu mètode en la ciència i en les matemàtiques.

Els quatre passos del mètode de Descartes

• 1. Evidència: tot allò que considera clar i distint, o intuïció.
• 2. Anàlisi: de les parts més complexes a les més simples; la part més simple és la raó.
• 3. Síntesi: (del 'jo penso' es dedueix tot).
• 4. Revisió o enumeració.

Les tres substàncies de Descartes

• 1. Substància infinita: Déu.
• 2. Substàncies finites: la res cogitans (el pensament) i la res extensa (figura i moviment).

Tipus d'idees segons Descartes

Idees innates: que les tenim des del naixement.

• El pensament (el 'jo penso, per tant existeixo').
• La perfecció: l'existència d'alguna cosa més perfecta que jo.
• La de contingència (soc limitat).

Idees adventícies: que són les que venen de l'experiència.

Idees factícies: que són les idees de la imaginació.

El paper de la imaginació en Descartes

Per a ell, la imaginació requereix imatges i, a més, esforç. La raó no requereix esforç, sinó que tot el que aprenem se'ns dona a l'esperit de forma clara i distinta.

El paper de la imaginació i el coneixement en Plató

El pensament arriba al coneixement. Plató divideix el coneixement en quatre parts: les dues primeres pertanyen a l'opinió (doxa) (que són l'eikasia i la pistis) i les dues últimes a l'episteme o el coneixement veritable (que són la dianoia o discurs matemàtic i la noesis).

Definicions clau

Idees adventícies: Són les formades per la ment a partir de l'experiència externa, dels sentits i vingudes de fora.

Ànima: Part espiritual de l'ésser humà on l'essència és el pensament.

Anàlisi: És una regla del mètode que consisteix a reduir allò complex als seus components més simples.

Cogito, ergo sum: 'Penso, per tant existeixo'. Intuïció simultània de l'acte de pensar i el fet d'existir.

Cos: Part material de l'ésser humà, la seva essència és l'extensió. Es comporta com una màquina regida per les lleis de la mecànica. La irreductibilitat entre els atributs del cos i l'ànima impossibilita una explicació adequada.

Dubte metòdic: Consisteix a criticar les certeses adquirides, considerant-les falses provisionalment en tot allò que hi càpiga la mínima possibilitat d'error. Es qualifica de metòdic enfront al dubte escèptic per la diferent finalitat.