Comparació de Locke, Descartes, Mill, Nietzsche i Plató

John Locke

Teoria del Coneixement

El nostre coneixement té límits. Coneixem idees, però no en tenim d'innates. El subjecte arriba a obtenir idees amb l'experiència, ja que en ella es fonamenta tot el nostre coneixement i en deriva en última instància.

Procés de Formació d'Idees

• Experiència externa i interna.
• Qualitats primàries: inseparables dels objectes, ja que sempre estan presents en ells.
• Qualitats secundàries: a partir de les primeres, la reacció que es produeix en nosaltres en rebre les qualitats primeres no es corresponen amb res de la veritat, varien, per tant, subjectives.

Idees Complexes

El paper actiu de la ment en la producció de coneixement permet associar idees simples per donar lloc a idees complexes, que permeten conèixer objectes, fets i un món ordenat. No provenen directament de l'experiència.

Filosofia Política

En contra de la monarquia absoluta, on és l'origen del poder polític? L'Estat, on prové el poder polític: dret a dictar lleis i a fer ús de la força per procurar el bé públic, legítim i justificat. S'ha originat com vivien els homes abans del contracte social, en estat de naturalesa.

Estat de Naturalesa

Estat de perfecta llibertat i igualtat on governa la raó. Aquesta ens fa veure que tots som iguals i lliures. Es pot contradir la raó amb la fragilitat dels homes, tothom té el dret de fer justícia. L'Estat ha d'estar dirigit per una monarquia parlamentària que s'encarregui d'impartir justícia.

René Descartes

Teoria del Coneixement

Coneixem a partir de la raó, la intel·ligència té intuïció (principis lògics) i deducció. Relatiu, la raó és el mètode per saber la veritat. El principi de la realitat és el dubte metòdic, es té que posar tot en dubte. Existeix com a pensament una cosa que pensa idees: Substància del Jo. El Jo és la substància pensant: idees facticies, adventícies, innates. Déu ha de ser perfecte, infinit. La causa ha de tenir més efecte que la realitat. Si Déu és perfecte, no li pot afectar l'existència. Déu, perfecte, elimina la possibilitat del geni maligne, no hi ha gent maligna. Predisposició a pensar que el món existeix, coherència amb el món material, les coses tenen continuïtat.

Ésser Humà

Cos (matèria) mecànicament - Jo (ànima) pensa, existència pròpia.

Ètica

Passions, percepció i sentiments afecten l'ànima. Origen: el que el cos experimenta. Ànima sotmesa a passions, a la raó. Per què? La raó descobreix el que està bé i ens permet ser virtuosos quan domina les passions. Jo enteniment: la raó de l'ànima, jo voluntat i capacitat d'elecció, en podem equivocar.

John Stuart Mill

Teoria del Coneixement

Tot el coneixement procedeix de l'experiència, fins i tot la ciència. Les ciències intenten descobrir lleis universals per explicar els fets. Aquestes es poden trobar per inducció a través de fets particulars que observem per experiència.

• Ciència: ens aporta el coneixement del món, explica el que hi ha.
• Art: passions que tenen una finalitat en la nostra vida. L'art principal és el de viure i el sentit últim de la ciència és l'art. La raó ens permet entendre el món.

Ètica

Finalitat de les nostres accions com a criteri de correcció (bé o malament). La finalitat és la utilitat, que ha de ser la felicitat. Entenem felicitat com a plaer i absència de dolor, infelicitat el contrari. Amb experiència, comprovem que la felicitat regeix la vida humana.

Interpretació del Plaer

No sensorial, la felicitat consisteix en un plaer de qualitat profund, més constant i que persisteix: intel·ligència, imaginació i sentiments. Aquest plaer ens magnifica com a éssers humans.

Principi de la Màxima Felicitat

Una acció és bona si produeix el màxim de felicitat al màxim de persones. En el fons, sempre es busca la felicitat quan realitzem una acció, ja sigui perquè ens proporciona plaer o el no fer-la ens produeix dolor.

Per què estic obligat al principi de la màxima felicitat? Raó interior, sentiment de simpatia que ens permet sentir el que senten els altres (no puc ser feliç si els que m'envolten són desgraciats).

Filosofia Política

Proposa el cooperativisme, no desigualtats. Objectiu de l'acció política és la felicitat dels individus, però no qualsevol mitjà és adequat per assolir la felicitat col·lectiva, ja que la felicitat implica poder desenvolupar la capacitat d'autogovern i participar en la vida pública. S'han de respectar les minories, per tant, ha de ser un règim democràtic representatiu i que respecti les llibertats individuals: llibertat civil negativa, qualsevol persona pot actuar com vulgui sense cap mena de coacció de fora. Relació individu, s'han de defensar les llibertats individuals per saber de tot. Amenaces que limiten les llibertats: governs paternalistes pensant el que serà bo pels seus ciutadans, pressió social de la majoria. Justificació de la defensa de la llibertat: és bona, aspectes positius, components bàsics de la felicitat, ajuda en la consecució de la felicitat col·lectiva, síndrome de creativitat i enriquiment social.

Friedrich Nietzsche

Genealogia de la Moral

• 1r tipus de moral: moral aristocràtica, noble o de senyors. Vida ascendent, considera bo allò que surt espontàniament d'un mateix i és afirmació de la vida.
• 2n tipus de moral: moral d'esclaus o del ramat. Surt en oposició, tenen una vida dèbil i decadent, però aquesta és voluntat de poder. Neguen la vida del noble perquè la seva vida és miserable, senten ressentiment, vida decadent. L'esclau només pot negar perquè ell no té una vida pròpia. Al contrari que el senyor, els esclaus necessiten associar-se per tenir poder, una moral única i uniforme per imposar la seva moral. Aquesta ha de ser universal, per tant, es té que jutjar des del punt de vista del bé i del mal.

Metafísica

• Plató: aquest món no és autèntic, totes les idees sota la idea del Bé.
• Nietzsche: busca un altre món perquè menysprea la vida, no hi ha una veritat absoluta, és una ficció que ens ajuda a viure. Només hi ha una interpretació en un moment determinat segons un context.
• Religió cristiana: platonisme pel poble, fan metafísica i fonamenten valors d'esclaus.
• Ciència: iguala per por al caos de la vida, la necessitem, però considerar-la com una veritat absoluta.
• Nihilisme passiu: no hi ha res, anem tirant.
• Nihilisme actiu: filòsof del martell, acaben d'enderrocar aquestes idees metafísiques perquè mostrin el que són.

Plató

Coneixement

A partir de la nostra experiència, el coneixement és subjectiu perquè aquesta és variable i no ens pot donar un coneixement autèntic, per tant, l'experiència dels nostres sentits no és ciència. Percebre: coses materials; pensar: idees. La realitat de les idees és una realitat metafísica a la qual hi podem accedir amb la raó. Les idees tenen existència pròpia, realitats per això només les descobrim dins la ment, no les inventem. L'ànima immortal, abans de venir al món terrenal, ja va estar coneixent el món de les idees, per tant, conèixer és recordar, d'això se'n diu teoria de la reminiscència. Ànima: pensar idees; cos: percebre cossos materials.

Teoria de l'Eros

El que experimentem en el món material ens agrada tant que ens impulsa a buscar el model perfecte d'allò, idees superiors al món material, ànima superior al cos. Segona realitat: coses materials connectades a les idees. Les idees de caràcter ètic són les normes o finalitat de les nostres accions. La idea del Bé és la idea que engloba totes les altres. Organitzades com en el discurs, la paraula.

Ésser Humà

Home: ànima immortal, es reencarna fins a tornar al món metafísic; cos material. Objectiu de l'ànima és desprendre's del cos per tornar al món de les idees. El cos és una presó per a l'ànima, orientació cap al que és material. Conseqüència: l'home s'haurà de comportar d'una determinada manera en aquest món perquè l'ànima pugui desprendre's el màxim possible, ja que l'ànima disposa de la intel·ligència. Si una cosa participa d'una idea, no pot participar de la contrària.

Ètica

La finalitat de la vida humana és la felicitat, justa mesura entre el plaer i el saber. L'ànima ha de fer el que és correcte per aconseguir-ho.

Filosofia Política

Model d'estat utòpic on hi ha una organització perfecta de la societat. Una persona feliç: justa; societat feliç: administració de manera justa. És la relació entre la política i l'ètica. Els regents han de governar sobre les altres dues parts perquè són els que tenen el coneixement per fer-ho. L'Estat és just perquè fa el que li correspon i, com a conseqüència, feliç perquè està en harmonia.

Sistemes: aristocràcia, timocràcia, oligarquia, democràcia, tirania.