Comparació entre Plató i Descartes: Coneixement i Realitat

Comparació entre Plató i Descartes

Realitat

(1) Dos mons: l'inteligible o el sensible, que és una còpia del primer.
(2) Tres substàncies diferenciades: Déu, jo i el món.

Coneixement

(1) Els sentits només serveixen per al coneixement de l'aparença. La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l'ànima.
(2) Dubtem dels sentits, ja que les coses que ens mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó, que segueix un mètode basat en unes regles segures.

Idea

(1) Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. N'hi ha 4 tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la idea de Bé, que és la causa de la resta d'idees.
(2) Representació mental. N'hi ha tres classes: Adventícies (provenen de l'experiència), Factícies (fruit d'una idea a partir d'una fantasia) i Innates (no podem modificar). A partir de les idees innates, Demostra l'existència de Déu.

Antropologia

(1) L'home està compost per ànima i cos; el cos és la presó de l'ànima.
(2) L'home està compost per dues substàncies: pensament i extensió.

Psicologia (Política)

(1) Ànima tripartida; depenent de la part que ens domini, tenim una funció social dins la república (artesans, guerrers, filòsofs).
(2) La característica fonamental de l'ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions dins d'un estat.

Teologia

(1) El demiürg té la funció d'ordenar; inspirant-se en l'ànima, crea el temps general i el cos sobre la jora (espai). Tot i això, la representació de la divinitat en la filosofia platònica, més que el demiürg, seria la idea de Bé.
(2) Déu, la res infinita, és la substància; és important.

Finalitat

(1) Els temes polítics són els més importants; la metafísica té la funció de justificar el seu model d'estat. Tota la seva filosofia està encarada a justificar la república.
(2) Davant de la decadència de la filosofia vigent, ens hem de desprendre del saber tradicional; la idea és fonamentar el coneixement a partir del seu mètode. No té teoria ètica ni política.