Comparació entre el racionalisme de Descartes i Spinoza
Descartes i Spinoza: Una Comparació del Racionalisme
La idea de substància
Descartes i Spinoza pertanyen al corrent filosòfic del racionalisme, que sosté que la raó és la font principal del coneixement i rebutja la idea dels sentits com a enganyosos. Ambdós filòsofs buscaven conèixer els principis de l'existència, però Spinoza va descobrir incoherències en el pensament de Descartes, especialment en la seva idea de substància.
En els seus Principis de la Filosofia, Descartes defineix la substància com allò que existeix per si mateix, sense necessitat de res més. Proposa tres substàncies:
- La substància pensant (el jo o ànima)
- La substància infinita (Déu)
- La substància extensa (el món)
No obstant això, aquesta definició genera una paradoxa:
- Si les substàncies pensant i extensa són finites, necessiten una altra per existir, i per tant, no serien substàncies.
- Si són infinites, haurien d'estar incloses en la substància infinita (Déu), resultant en una única substància.
Aquesta conclusió, que només hi ha una substància, és la base del pensament de Spinoza. Per a ell, Déu, la Natura i la substància única són el mateix.
El sistema filosòfic de Spinoza
Spinoza utilitza un sistema rigorosament matemàtic, amb definicions, axiomes i corol·laris. Parteix de la substància com a causa de totes les coses, la qual existeix i es coneix per si mateixa. La realitat és un sistema únic on les parts es justifiquen en el tot. Aquest sistema únic és Déu o Natura, la substància única i infinita. Aquest és el monisme substancial de Spinoza.