Comparacions entre Plató i Descartes
Idees de Plató: arquetip i model dels objectes i éssers sensibles. Realitat immaterial, extramental, eterna, divina i immutable. N'hi ha de tres tipus (de coses, matemàtiques i valors, sent la Idea de Bé la suprema d'entre les de valors). Descartes: Qualsevol contingut mental, és a dir, representació. N'hi ha de tres tipus (adventícies, factícies i innates), per tant, n'hi ha un tipus que deriva de l'experiència (i no és fiable, per aquest motiu).
Psicologia (Ànima – Jo - Individu)
Plató: Ànima immortal, preexistent al cos i dividida en tres parts (concupiscible, irascible i racional), sent la part que predomina (de les tres) la que determina la posició de l'individu en la societat. La part predominant de l'ànima és la raó, que domina les altres dues. Es caracteritza per la puresa, en contraposició al cos que és impur la ser material. Pel que fa a l'individu, no interessa a Plató sinó com a peça dins 'd'un engranatge' social que ha de ser just i funcionar correctament, de manera que s'ha d'atendre la seva educació i funció social d'acord a la part de l'ànima que hi predomini, i no d'acord amb els seus desitjos o eleccions personals.
Descartes: Ànima immortal (concepció cristiana). L'aspecte predominant en ella és la raó, que controla els altres aspectes psíquics que també conté (desitjos, emocions, imaginació, memòria...). Equival al jo i es caracteritza pel pensament. És una de les tres substàncies i la primera veritat que assolim deductivament. El seu atribut és el pensament, i és el fet de pensar el que ens mostra el nostre ésser. És la res cogitans.
Cos
Plató: Al ser material, el considera com a imperfecte (còpia del món de les idees) i impur. És el nostre embolcall mortal, una presó per a l'ànima, tot condicionant-la i esclavitzant-la, impedint-li arribar al coneixement veritable. Descartes: El considera una de les tres substàncies (la res extensa), al ser part del món físic. Com a tal, està governat i determinat per lleis mecanicistes, de tipus matemàtic, i la seva característica essencial és l'extensió (la capacitat que té un cos de ser mesurat). És independent de l'ànima, de manera que no arriba a condicionar-la en l'aspecte més essencial d'aquella: la llibertat. A diferència de Plató, no té un sentit negatiu (no és cap presó ni 'lastra' l'ànima ni la perjudica).
Coneixement
Plató: El divideix en fiable i no fiable: els sentits només serveixen per al coneixement de l'aparença, mentre que la raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l'ànima, és record, i és l'única possibilitat de salvació (per tornar al Món de les Idees i quedar-nos allà). Innatisme. Descartes: El divideix en fiable i no fiable: dubtem dels sentits ja que les coses que ens mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó que segueix un mètode basat en unes regles segures. Innatisme.
Base epistemològica
Plató: Racionalista i dogmàtic: existeixen veritats immutables que podem coneixer racionalment, són les Idees, que són divines, i el coneixement de les quals és de caràcter innat (reminiscència). Les matemàtiques són un tipus de coneixement molt fiable i que prepara la ment per l'accés al coneixement 'de debò' o dialèctica: el de les Idees mateixes. Descartes: Racionalista i dogmàtic: existeixen veritats immutables que podem coneixer racionalment, i que són de caràcter innat i sustentades per Déu. Coneixements de caire innat són els principis matemàtics i lògics, així com les substàncies: Déu, Jo i Món.