Comparativa dels Contractes Socials: Hobbes, Locke i Rousseau

Hobbes: El contracte de submissió

1) L'estat natural de l'ésser humà és l'estat de guerra de tots contra tots; aquesta situació és insostenible.

2) El contracte obliga tots els individus, que ara es convertiran en súbdits, a cedir totes les llibertats a un ésser que exerceix tot el poder: el sobirà.

3) Aquesta cessió irrevocable de tots els drets a una sola instància de poder dona lloc a l'absolutisme polític. Aquest és l'origen de l'Estat.

Locke: El contracte liberal

1) Estat natural: Els homes són lliures i iguals i estan sotmesos a la llei natural. La llei natural estableix que la vida, la llibertat i la propietat són drets inalienables que han de ser respectats.

2) El contracte obliga els individus que lliurement el volen signar. Es renuncia a la capacitat de legislar i de castigar els delictes dels qui atempten contra els drets naturals de la pau i de la propietat. Els poders executiu i judicial els exerceix l'Estat i són revocables.

3) La cessió de drets dels individus és parcial; el poder polític l'exerceix un grup de persones que governarà en defensa dels drets naturals dels individus. El sistema polític resultant és el liberalisme.

Rousseau: El contracte social

1) Estat natural: L'ésser humà és absolutament lliure, conserva la vida satisfent les necessitats naturals i no necessita els altres ni vol fer mal a ningú. També hi ha una forma igualitària de la vida: en cas d'existir algun tipus de desigualtat (capacitats físiques), el sentiment de compassió i pietat fa que no s'apreciïn.

2) El contracte:

• A l'aparèixer la propietat, es corromp la situació de l'estat de natura, ja que a les desigualtats naturals se sumen les desigualtats socials.
• La propietat, en suprimir la igualtat, oposa els homes i els fa esclaus uns dels altres, perdent així la llibertat.
• Per a corregir les desigualtats que van sorgint, és necessari un pacte entre els individus per a la formació de l'Estat.
• Cada individu cedeix voluntàriament tots els seus drets a la voluntat general perquè faci possible la llibertat i la vida en societat.

3) Estat: El poder representa la voluntat general de tots; no només garanteix la llibertat, sinó també la igualtat, proporcionant educació o salut per a tots. La democràcia significa que tots els individus tenen el mateix grau de participació política.