Comparativa Filosòfica: Mill, Nietzsche, Descartes i Locke
Mill i Nietzsche: Utilitarisme vs. Vitalisme
Mill i Nietzsche tenien tendències filosòfiques diferents: l'un era *utilitarista* i *liberalista*, i l'altre, *vitalista*, respectivament.
Fonamentació de la Moral i Mètodes
L’utilitarisme considera que la moral es pot fonamentar sobre principis racionals, contrastats empíricament i avaluats pel *mètode inductiu*. Nietzsche, en canvi, busca l’origen etimològic de les paraules *bo* i *dolent* mitjançant el *mètode genealògic*.
Plaer, Dolor i Utilitat
Mill afirma que la felicitat implica plaer. Diu que allò útil és bo; per tant, la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. Nietzsche, tot i que no rebutja el dolor (encara que a vegades sigui inevitable sentir-lo), té una visió diferent de la felicitat.
Diferències en l'Ètica: Acció vs. Agent
L’ètica de Mill es fonamenta en el valor moral de les *accions concretes* i en el seu resultat (conseqüencialisme). Nietzsche, en canvi, sosté que primer hem de qualificar la persona: si és bona, el que fa està bé. Critica l'enfocament utilitarista pel fet que no importa si l'agent és egoista o no, sinó només el tipus d’acció realitzada.
Visions Polítiques: Liberalisme vs. Crítica a l'Estat
Pel que fa a la política, Mill és defensor de la *democràcia representativa* i del *liberalisme*. Accepta la idea de l’Estat, però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus. La gent és lliure de fer el que li sembli, sempre que això no suposi un dany a altres (Principi del Dany).
Nietzsche, en canvi, rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica l’Estat perquè intenta fer creure que s’identifica amb el Poble.
Descartes i Locke: Racionalisme vs. Empirisme
Descartes va ser el primer filòsof modern i el màxim exponent del *racionalisme*, mentre que Locke va ser el creador d’una nova línia de pensament modern: l’*empirisme*.
El Mètode i l'Origen del Coneixement
Descartes busca un mètode universal basat exclusivament en la raó, ja que no es pot refiar de l’experiència sensible.
La Classificació de les Idees
Per a Locke, totes les nostres idees procedeixen de l’experiència. Les classifica en:
- Idees Simples: La ment les rep de forma passiva, ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió).
- Idees Complexes: L’enteniment és actiu creant-les. Són de tres tipus: substàncies, relacions o modes.
Per a Descartes, les idees són els continguts mentals del *Jo*. Les classifica en tres tipus:
- Adventícies: Extretes a partir de l’experiència sensible (no vàlides per al coneixement).
- Fictícies: Construccions de la nostra imaginació (no vàlides).
- Innates: Impreses en la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement).
El Debat sobre les Idees Innates
Locke rebutja l’existència d’idees innates, argumentant que la nostra ment en néixer és una *«tabula rasa»* (una pissarra en blanc) i que totes les nostres idees provenen de l’experiència sensible.
Descartes, en canvi, accepta l’existència d’idees innates, i aquestes li són essencials per provar la segona veritat del seu sistema: l’existència de Déu.
La Concepció del Jo (Self)
Per a Locke, el Jo és evident en si mateix a causa del pensament, però no pertany a l’ànima (de la qual no es pot demostrar l’existència), sinó a la *consciència*, que és dinàmica i canvia per l’experiència.
Per a Descartes, el Jo es caracteritza pel pensament i és la primera veritat en l’ordre del coneixement (*Cogito, ergo sum*). El fet de pensar ens mostra el nostre ésser. Aquest Jo és la *res cogitans* (la substància pensant), la nostra ment o ànima.