Comparativa Filosòfica: Plató, Aristòtil i el Coneixement

1. Text: Heràclit, Sòcrates i Plató (Món d'Idees)

2. Substància

La substància és l'autèntic individu. Vol dir ser per un mateix, és a dir, tenir realitat per ella mateixa. Allò que s'hi canvia deixa de ser el mateix ésser.

Substància Primera i Segona

• Substància primera: Els individus (Exemple: Espècie home).
• Substància segona: Les idees o definicions, que depenen de la substància primera (Exemple: Home individual / Accident).

Accident: Allò que només pot existir en presència d'una altra cosa. És una forma d'ésser que, per molt que canviï, no fa que l'objecte deixi de ser el que és. *Exemple: Una poma vermella i una poma verda tenen la mateixa substància (ser poma), però diferent accident (color).*

Perspectives sobre la Substància

• Plató: L'autèntica substància són les idees; la substància no és patrimoni d'aquest món.
• Aristòtil: Els individus són les substàncies primeres, i les idees seran les substàncies segones, depenent de les primeres.

Separació: Matèria i Forma - L'Hilemorfisme

Aristòtil retreu al seu mestre (Plató) el dualisme, ja que deia que tenia doble feina en justificar-lo.

Diferències Clau

• Aristòtil no admet l'existència de formes immaterials. La forma va lligada a la matèria, fent que un individu sigui allò que és. Tot individu, tota substància primera, és un compost de matèria i forma.
• Equivalències: Plató (Idees) = Aristòtil (Formes).
• Plató (Dualisme): Matèria i forma separats; cos i ànima separats i la seva unió és accidental (quan neix o es destrueix una substància, roman la matèria i canvia la forma).
• Aristòtil (Hilemorfisme): Matèria + Forma; cos + ànima, i la seva unió és substancial (la substància es conserva, roman la matèria i la forma).
• Focus Filosòfic: Plató va de la gnoseologia a l'ontologia (preocupat per les idees de Sòcrates). Aristòtil va de l'ontologia a la gnoseologia.

3. Gnoseologia (Teoria del Coneixement)

Objectiu Final (Felicitat)

• Comparació: Som comparables en quan a arribar a un estat final, un repòs, que en el nostre cas serà la felicitat.
• Diferència: No som comparables en el mètode, ja que utilitzem l'activitat de la raó de manera diferent.
• El propi de l'ésser humà és l'exercici de la funció intel·lectiva.

Objectius Finals

1. Plató: L'ànima s'ha de separar del cos i anar al món de les idees.
2. Aristòtil: L'ànima no pot anar al món de les idees, ja que no existeix. L'objectiu final és ser i fer tot allò que podem fer fins arribar a un estat màxim: la felicitat (Aplicació del finalisme).

4. Coneixement amb Plató i Aristòtil

Plató es basa en l'anhel de recordar el món passat que l'ànima va veure en el segon món i ara no té, només té el record (reminiscència). En canvi, Aristòtil diu que el coneixement és un instint anterior.

Bàsicament hi ha diferents graus d'ànima, però la que tenim nosaltres és la intel·lectiva. El pensament és la nostra base (Aristòtil), la funció de l'ésser humà és raonar.

Graus de Coneixement segons Aristòtil

Aristòtil diu que el coneixement es basa en uns graus. El grau de saber que compartim amb els animals no és important, però per arribar al grau de saber més elevat, necessitem passar per tots els nivells.

1. Coneixement sensorial: Inclou sensacions i percepcions immediates, aportades pels sentits. Inclou la imaginació i la memòria, que permeten reproduir les imatges dels objectes percebuts. El tipus de saber que s'obté és l'experiència, l'origen de tot coneixement. La ment agafa la còpia i separa la forma del conjunt matèria-forma, però la forma sola no existeix; només existeix a la ment i se li diu idea (Concepte idea Plató = Aristòtil).
2. Coneixement intel·lectual, inducció: Sorgeix quan som capaços d'abstracte la forma universal (concepte) de les imatges subministrades per l'experiència.
3. Coneixement tècnic i científic: Limita afers pràctics (tècnica) i necessita saber més principis (ciència). *Exemple: la tècnica d'un artesà.*
4. Filosofia: El límit és l'àmbit propi de cada saber. Investiguem les raons últimes. Només la filosofia permet afirmar amb veritat que es coneix la realitat, ja que s'ha arribat a la causa final.

Comparació Final

Plató, per altra banda, crea una piràmide: (Món Intel·ligible -Be Suprem, idees morals, conceptes matemàtics, idees d'objectes / Objectes físics i les seves imitacions (Món Sensible)).

En conclusió, els dos estan d'acord en què quan s'arriba al coneixement profund (la filosofia per Aristòtil i el Bé Suprem per Plató), són feliços.