Comparativa filosòfica: Plató vs. Descartes
Comparació entre Descartes i Plató
- Coneixement innat: Tots dos defensaven que el coneixement és innat. Per a Plató, les idees són conegudes per l'ànima abans d'unir-se al cos; per a Descartes, les idees veritables són connaturals a la raó i sorgeixen en l'enteniment pel sol fet d'usar-la.
- Dualitat humana: Ambdós sostenen la dualitat de l'home (ànima i cos). L'ànima és el lloc de la veritat i el cos la font d'errors. Tanmateix, per a Plató l'ànima és de naturalesa ideal i preexistent, mentre que per a Descartes és "pensament" (cogito) sense existència separada del cos.
- Influència matemàtica: Tots dos s'inspiren en les matemàtiques, però amb enfocaments diferents. Plató es basa en la "matemàtica mística" dels pitagòrics i la geometria d'Euclides, mentre que Descartes utilitza l'àlgebra desenvolupada pels matemàtics islàmics medievals.
- Idealistes: Es qualifiquen d'idealistes perquè reserven a les idees el grau més alt de veracitat. Per a Plató, les Idees tenen una "realitat separada" fora de l'individu, mentre que per a Descartes són fonamentalment contingut mental.
- Racionalisme: Tots dos són racionalistes: el coneixement veritable s'obté mitjançant la raó i no els sentits. Per a Plató, el coneixement és record (anamnesi), mentre que per a Descartes és raonament (cadenes de raons simples).
- Diferències temàtiques: Descartes destaca pel seu dubte metòdic, l'afirmació del cogito i l'ús de la idea de Déu. Plató destaca per la seva obsessió política i l'ús d'al·legories com la de la Caverna.
El procés de coneixement en Descartes
Descartes, en el seu dubte, es reconeix com un ésser pensant (cogito), però ignora l'existència del món i dels altres. Per "recuperar" el món, analitza les idees en la seva consciència:
- Adventícies: Semblen provenir de l'experiència externa.
- Factícies: Construïdes per la ment.
- Innates: Posseïdes pel pensament en si mateix (la més important és la idea d'Infinit o Déu).
L'existència de Déu i la recuperació del món
Descartes prova l'existència de Déu mitjançant diversos arguments:
- L'ésser perfecte: La idea de perfecció absoluta no pot provenir de nosaltres, sinó d'un ésser més perfecte que l'ha posat a la nostra ment.
- La imperfecció del propi ésser: Com que som ignorants i dependents, la causa de la nostra existència ha de ser un ésser pensant perfecte.
- Argument ontològic: L'existència de Déu està compresa en la seva essència, igual que la suma dels angles d'un triangle és igual a dos rectes.
En ser Déu bondadós i veraç, no ens enganya. Això permet validar les matemàtiques i l'existència del món físic. Descartes rebutja les "qualitats secundàries" (color, gust, olors) per ser subjectives, i accepta les "qualitats primàries" (extensió, figura i moviment) com a propietats objectives i matemàtiques.