| Estil | Recórrer al mite i la metàfora. | Estil provocador; no només pretén desacreditar allò que critica, sinó que també busca ridiculitzar-ho. |
| Tendència filosòfica | Idealista i racionalista. | Vitalista. |
| Sòcrates | Mestre admirat per Plató, li va dedicar tota la seva teoria. | El corruptor, culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental. |
| Concepció de la realitat | Dualista: existeixen dues realitats, el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible (còpia). | Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món: el de la vida. |
| Coneixement | Els sentits serveixen per al coneixement de l’aparença. La raó condueix al món intel·ligible i a les veritats universals. | Els sentits són la font de coneixement. La realitat és sempre interpretació; no valen els conceptes, només la podem captar mitjançant metàfores. |
| Déu | La representant de la divinitat seria la Idea de Bé, fonament de la resta d’Idees. | Nega l’existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors o lleis associats a un món superior intangible. |
| Antropologia | Antropologia dual: l’home és una unió antinatural d’ànima i cos. El cos és la tomba de l’ànima. | Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima; el cos és l’essència de l’ésser humà. |
| Ésser superior | El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la Veritat. | El súperhome s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure i creadora. |
| Política | El més important és el bé comú dins de la República, aconseguit amb governants justos (filòsofs/savis). | Defensa l’individualisme i rebutja l’Estat, catalogant-lo com “el monstre més fred” que menteix dient “jo sóc el poble”. |
