Comparativa: Naturalesa Humana i Política en Plató i Nietzsche
Comparació de la Naturalesa Humana: Plató vs. Altra Concepció
Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.
Naturalesa Humana segons Plató
- Ànima: La naturalesa humana es redueix a l'ànima, composta per tres parts: concupiscible, irascible i racional.
- Vida Virtuosa: La vida virtuosa s'assoleix mitjançant el terme mig (mesòtes) o vida mixta, la qual condueix a la felicitat.
- Evolució i Coneixement: L'ésser humà evoluciona cap al coneixement absolut amb l'ajuda de la paideia. Es purifica en la seva ànima i arriba a la noesi o coneixement de les veritats absolutes (Idees).
Naturalesa Humana segons Nietzsche
- Negació de la Virtut Platònica: Nietzsche proposa una negació de la virtut platònica.
- Perspectivisme: Es basa en el perspectivisme (l'opinió o doxa).
- Voluntat de Poder: La voluntat de poder és l'essència de la vida.
- Equilibri i Vida: L'equilibri clàssic es representa amb Apol·lo i Dionís (tragèdia grega), un equilibri que, segons Nietzsche, Plató va trencar.
- Evolució i Vida: No hi ha veritat absoluta (perspectivisme), sinó que l'ésser humà evoluciona a partir de la seva condició biològica: la vida.
Comparativa de la Felicitat
Felicitat (Plató)
Assolida per la purificació de l'ànima i l'accés al coneixement de les Idees.
Felicitat (Nietzsche)
Associada a l'afirmació de la vida i la voluntat de poder, sense dependre de veritats transcendentals.
Comparació de la Filosofia Política de Plató
La Concepció del Govern i la Justícia
Hi ha qui interpreta que la finalitat última de Plató amb els seus diàlegs era de caire polític, ja que s’interroga sobre la validesa i el significat dels principis de justícia. No és clar que la finalitat última de Plató fos exclusivament la política –hi ha qui diu que era l’educació del ciutadà segons principis morals o l’epistemologia que situa l’enteniment per sobre de la sensibilitat–, però, en tot cas, el que no es pot negar és que la política va ser per a ell almenys un dels eixos més importants del seu sistema filosòfic, tal com ens ho mostra en aquest diàleg.
El Filòsof-Rei i l'Educació
Com hem vist en la pregunta anterior, la política demana una educació específica, una formació llarga i costosa. Aquesta formació havia de permetre al filòsof-rei adquirir el coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del Bé i de la Justícia que demanda el bon govern d’un Estat.
Comparació amb Aristòtil
Podríem comparar aquesta tesi amb altres de molt importants també en el context del pensament polític; la d’Aristòtil a Grècia. Aristòtil es va adonar que l’idealisme polític de Plató estava errat perquè una ciutat només pot ser feliç i pròspera si està unida i si tots els ciutadans van a una. En canvi, Plató acabaria tenint no una sola ciutat sinó tres de diferents, ja que divideix la societat en tres classes socials:
- Governants (o homes d’or)
- Defensors de la ciutat (o homes de plata)
- Obrers (o homes de bronze)
Cadascuna d’aquestes classes socials buscaria el seu propi profit, cosa que, segons Aristòtil, comprometria la unitat i la prosperitat de la ciutat.