Complements verbals en català: CD, CI, CRV, CC, atribut i predicatiu

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,79 KB

Resum

Aquest document descriu els principals complements verbals de la gramàtica catalana: el complement directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i el complement agent. Per a cadascun indica la seva estructura sintàctica i la substitució pronominal. És una guia útil per repassar l'anàlisi sintàctica de l'oració.

Punts clau

  • El complement directe (CD) és l'objecte sobre el qual recau directament l'acció d'un verb transitiu, normalment sense preposició.
  • El CD se substitueix pels pronoms feble em, et, es, en, ho, el, els o les segons la persona i el context.
  • El complement indirecte (CI) indica el destinatari de l'acció i se substitueix per li, els o es (3a persona).
  • El complement de règim verbal (CRV) és exigit per un verb de règim preposicional; el CRV amb 'de' se substitueix per en/n' i els altres per hi.
  • El complement circumstancial (CC) expressa circumstàncies com el temps, el lloc, el mode, la quantitat o la companyia.
  • L'atribut expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu, i el complement predicatiu incideix alhora en el verb i en el subjecte o el CD.

Posa't a prova

Complements Verbals en Català

Descripció dels principals complements verbals en la gramàtica catalana.

Complement Directe (CD)

És l'objecte sobre el qual recau directament l'acció expressada per un verb transitiu, generalment va sense preposició.

Estructura del CD

La posició del CD l'ocupa un SN o una proposició substantiva que equival a un SN.

Substitució pronominal del CD

  • 1a persona: em / m' / ens
  • 2a pers.: et / t' / us
  • 3a pers.: es / s' / en / ho / el / els / les

Complement Indirecte (CI)

Destinatari o destinatària de l'acció del verb o de l'objecte directe. Quan el complement va introduït per 'a' també s'anomena complement de destinació.

Estructura del CI

La posició del CI l'ocupa un sintagma preposicional que pot ser: prep + SN o prep + proposició substantiva.

Substitució pronominal del CI

  • 1a pers.: em / m' / ens
  • 2a pers.: et / t' / us
  • 3a pers.: es / s' / li / els

Complement de Règim Verbal (CRV)

És l'objecte sobre el qual recau l'acció expressada per un verb de règim preposicional. Normalment està introduït per la preposició que exigeix el verb de règim preposicional, però la preposició se suprimeix davant una proposició substantiva introduïda per la conjunció 'que'.

Estructura del CRV

La posició del CRV l'ocupa un sintagma preposicional o bé una proposició substantiva.

Substitució pronominal del CRV

  • CRV dels verbs que regeixen la preposició 'de': en / n'
  • CRV de verbs que regeixen una preposició diferent: hi

Complement Circumstancial (CC)

Expressa les diferents circumstàncies en què té lloc l'acció del verb. Pot ser de manera, temps, lloc, quantitat, companyia, instrument, etc.

Substitució pronominal del CC

  • CC de procedència introduït per la preposició 'de': en / n'
  • CC de mode i CC introduïts per altres preposicions: hi

Atribut (ATB)

Expressa una qualitat o una característica que s'atribueix al subjecte per mitjà d'un verb copulatiu.

Estructura de l'Atribut

La posició de l'atribut l'ocupa normalment un adjectiu, un sintagma preposicional (S.Prep) o un SN.

Substitució pronominal de l'Atribut

  • Atribut en forma d'adjectiu, S.Prep o SN sense article definit: ho
  • Atribut en forma de SN amb article definit i amb el verb 'ser': el / la / els / les
  • Atribut acompanyat d'un èmfasi especial que depèn d'un quantitatiu: en / n'

Complement Predicatiu (CPRED)

És un complement doble, ja que incideix en el verb i alhora en el subjecte o el CD. El predicatiu concorda en gènere i nombre amb l'element del qual és predicat.

Estructura del Predicatiu

La posició del predicatiu normalment l'ocupa un adjectiu, tot i que la pot ocupar també un SN o un S.Prep.

Substitució pronominal del Predicatiu

La majoria dels predicatius es poden substituir pel pronom 'hi'.

Complement Agent (C.AG)

Està format per un sintagma preposicional que pot aparèixer complementant les oracions en veu passiva perifràstica.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què és el complement directe?

És l'objecte sobre el qual recau directament l'acció expressada per un verb transitiu, i generalment va sense preposició. La seva posició l'ocupa un sintagma nominal o una proposició substantiva.

Com es distingeix el complement indirecte d'un altre complement?

El complement indirecte indica el destinatari o destinatària de l'acció del verb i va introduït amb preposició, sovint 'a'. Quan va introduït per 'a' també s'anomena complement de destinació.

Quina diferència hi ha entre el CRV i el CC?

El CRV és exigit pel verb de règim preposicional, mentre que el CC expressa circumstàncies com el temps, el lloc o el mode i no és obligatori. El text indica que els pronoms de substitució també difereixen segons el cas.

Com es forma el complement agent?

El complement agent és un sintagma preposicional que complementa les oracions en veu passiva perifràstica. Indica qui realitza l'acció.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Quin pronom substitueix un CD de 3a persona?
2. Quin pronom substitueix el complement indirecte de 3a persona?
3. Com es substitueix un CRV dels verbs que regeixen la preposició 'de'?
4. Quina és la funció principal del complement circumstancial?
5. Quina categoria gramatical ocupa normalment l'atribut?
6. Què caracteritza el complement predicatiu?
7. Quina funció té el complement agent?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.