Funcions del llenguatge, propietats textuals i poesia trobadoresca
Resum
El document repassa les funcions del llenguatge segons la intenció comunicativa i les propietats textuals de cohesió i coherència. Després explica els usos de per què i perquè, i presenta la poesia trobadoresca: el seu origen occità, els rols de poeta, trobador i joglar, l'amor cortès i els gèneres poètics principals.
Punts clau
- Les funcions del llenguatge són emotiva, referencial, conativa, fàtica, metalingüística i poètica.
- La cohesió relaciona les unitats del text entre si; la coherència li dona significat segons la situació comunicativa.
- La poesia trobadoresca apareix a Occitània en llengua provençal i també es coneix com a cortesana o amor cortès.
- L'amor cortès és una variant de les relacions de vassallatge feudal aplicada a l'amor, amb una dama sovint casada amb el senyor del poeta.
- Els gèneres principals són la cançó, el sirventès, el plany, la tençó, l'alba, la balada i la pastorel·la.
- La mètrica provençal es basa en el nombre de síl·labes i en la rima consonàntica.
Funcions del Llenguatge i Propietats Textuals
Funcions del Llenguatge
Les funcions del llenguatge es classifiquen segons la intenció comunicativa:
- Emotiva: Manifesta els sentiments de l'emissor.
- Referencial: Informació sobre fets. Pròpia del llenguatge científic o dels noticiaris.
- Conativa: Influeix en el comportament del receptor.
- Fàtica o de contacte: Assegura la continuació de la comunicació entre un canal comú.
- Metalingüística: Parla de la llengua mateixa.
- Poètica: Juga amb els sentits. Típica d’obres literàries.
Propietats Textuals
Són les propietats per les quals un conjunt d’elements lingüístics s’organitzen en una unitat comunicativa:
- Cohesió: És la propietat textual per la qual les diferents unitats que formen el text s’organitzen i estableixen relacions gramaticals i de significat entre si.
- Coherència: És la propietat textual que dona significat al text, resultant de la tria d’elements lingüístics de cada text d’acord amb la situació comunicativa en què es produeix.
Els Perquès
- Per què (Separats i amb accent)
- Es pot substituir per 'pel qual' o 'la qual'.
Exemple: No sé per què has vingut. (No sé el motiu pel qual has vingut.) - Perquè (Junts i sense accent)
- Indica motiu o causa.
Exemple: De vegades és difícil entendre el perquè dels altres, però és important respectar-lo.
La Poesia Trobadoresca
Origen i Denominacions
- Apareix a Occitània en llengua provençal.
- Tenia diversos noms:
- Cortesana, perquè es recitava a les corts.
- Trobadoresca, perquè era cultivada pels trobadors.
- Els trobadors la designaven amb el nom d’“amor cortès” i “fina amor” perquè era una poesia amorosa.
Els Rols en la Poesia Medieval
- Poeta
- Reservat pels qui componien en llatí.
- Trobador
- Autors de poesies escrites en llengua vulgar. Componien la lletra i la música.
- Joglar
- Divulgava la poesia acompanyat d’un instrument musical. Eren homes del poble que es dedicaven a cantar en públic els poemes compostos pels trobadors. S’aprenien les cançons de memòria.
Tipus de Joglars
- Joglars lírics: Especialitzats en la poesia trobadoresca.
- Joglars èpics: Recitaven les cançons de gesta.
L’Amor Cortès
És el concepte d’amor de la cançó dels trobadors. L’amor cortès és una variant de les relacions de vassallatge feudal translladada al terreny amorós i literari.
La dama a la qual el trobador dedica les seves poesies i de qui es confessa servidor i vassall és sempre una dona casada, molt sovint, amb el mateix senyor feudal del poeta.
Fórmules Convencionals de l'Amor Cortès
Es basa en una sèrie de fórmules convencionals cortesanes:
- És l’home qui sol·licita la dona i és rebutjat.
- El poeta es consumeix d’amor i té infinita paciència.
- El trobador abandona la seva voluntat davant la voluntat de la seva senyora.
- L’amant és nostàlgic i resignat.
- L’amor no exigeix correspondència ni satisfacció.
Els Cançoners
Antologies a partir del segle XIII i gràcies a les quals les composicions dels trobadors han arribat fins a nosaltres.
Gèneres Poètics Trobadorescos
- La Cançó: Gènere més característic i més freqüent. S’expressava l’amor. Acostuma a tenir de 5 a 7 cobles amb una o dues tornades on figura el senyal (dedicatòria a la persona a qui va dirigit el poema).
- El Sirventès: Serveix de vehicle per a mostrar l’odi i exposa temes polítics i guerrers. Anava dirigit a un enemic del trobador.
- El Plany: Lament fúnebre per la mort d’una persona.
- La Tençó: Debat poètic o una discussió entre dos trobadors.
- L’Alba: Descriu la ràbia dels enamorats quan s’han de separar al matí.
- La Balada: Cançons per a cor i solista, aptes per ser ballades.
- La Pastorel·la: Gènere en què contrasta el llenguatge popular de la pastora amb l’elegant del cavaller.
Mètrica Provençal
La poesia provençal es basa en:
- El nombre de síl·labes del vers.
- La rima, que és sempre consonàntica.
Terminologia Mètrica
Les estrofes s’anomenen cobles. En la tornada (última estrofa) se solia posar la dedicatòria, és a dir, el nom de la persona a qui anava adreçada la poesia (normalment una dona).
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quina és la diferència entre per què i perquè?
Per què, separat i amb accent, es pot substituir per 'pel qual' o 'la qual'. Perquè, junts i sense accent, indica motiu o causa.
Què és l'amor cortès?
És el concepte d'amor de la poesia dels trobadors, una variant de les relacions de vassallatge feudal translladada al terreny amorós. El poeta es presenta com a vassall d'una dama que sovint és casada amb el seu senyor.
Quina diferència hi ha entre trobador i joglar?
El trobador escrivia en llengua vulgar i componia la lletra i la música. El joglar, home del poble, divulgava la poesia cantant-la en públic, sovint acompanyat d'un instrument.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.