Quines són les obres principals de Ramon Llull?

Segons el text, les obres destacades de Ramon Llull són Llibre de meravelles i Blanquerna. El text indica que va escriure 250 llibres.

Quins són els gèneres de la poesia trobadoresca?

El text enumera la cançó (lloança), l'alba, la pastorella, la dansa, la tençó, el plany i el sirventès (atac).

Història de la literatura catalana: Edat Mitjana, Segle d'Or i Renaixença

Resum

Aquest resum repassa l'evolució de la literatura catalana per etapes, des de la poesia trobadoresca i Ramon Llull fins al Modernisme. Inclou autors i obres destacades de cada període, com els poetes del segle XV o els dramaturgs de la Renaixença. L'estudiant podrà situar cada escriptor en el seu context històric i literari.

Punts clau

La poesia trobadoresca reflectia els ideals de la societat feudal, amb l'amor cortès com a tema central.
Ramon Llull, mallorquí (1232-1315), és autor de Llibre de meravelles i Blanquerna.
Ausiàs March és considerat el primer poeta que escriu en català i que fa la poesia moderna.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII predomina la literatura popular.
La Renaixença buscava crear literatura pròpia i restablir els Jocs Florals, amb Carles Aribau i Oda a la Pàtria com a referent.
El Modernisme (1892-1911) va tenir dues etapes i Joan Maragall i Narcís Oller n'són autors representatius.

Posa't a prova

Literatura catalana: Edat Mitjana

Poesia trobadoresca: Guillem de Berguedà, Ramon de Besalú, Guillem Cabestany, Cerverí de Girona. Reflectia els ideals de la societat feudal. Tema central: l'amor cortès. El trobador es declara vassall de la dama.

Gèneres: cançó (lloança), alba (separació a l'alba), pastorella (cavaller-pastora), dansa, tençó, plany, sirventès (atac).

Ramon Llull: Mallorquí (250 llibres), 1232-1315. Obres destacades: Llibre de meravelles, Blanquerna.

Les 4 gròniques (segles XIII-XIV): Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere三 (o Pere Cerimoniós).

Bernat Metge (segle XIV): Lo somni.

Segle d'Or: Segle XV, València.

Poesia del segle XV: Jordi de Sant Jordi, Joan Roiís de Corella i Ausiàs March (segle XV). És el primer poeta que escriu en català i fa la poesia moderna (plena de seny, lirisme entre cordes).

Novel·la cavalleresca: Lancelot, Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Literatura catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

Predomina la literatura popular.

Mor Martí l'Humà (1410) sense descendència, la qual cosa porta al compromís de Casp a la Corona d'Aragó, amb Ferran d'Antequera (trastàmares).

Segle XVI: Pere Serafí i Joan Timoneda (poesia), Cristòfor Despuig (prosa).

Segle XVII: Vicent Garcia (rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella (Lo desengany).

Segle XVIII: Baró de Maldà i Joan Ramis.

(Segles XVI-XVII-XVIII: literatura popular)

Segle XIX: La Renaixença

(Nord d'Europa) Va tenir la mateixa esplendor que al segle XV. Industrialització a Catalunya.

Individualisme i potenciació del jo subjectiu.
Predomini dels sentiments per damunt de la raó.
Interès per la cultura popular.
Cerca de la bellesa.

Objectius: crear literatura pròpia, restablir els Jocs Florals.

Carles Aribau: Oda a la Pàtria.

Jacint Verdaguer (poesia) (1845 a Folgueroles - 1902 a Vallvidrera): L'Atlàntida i Canigó.

Serafí Pitarra - Àngel Guimerà (teatre) (Tenerife 1845 - Barcelona 1924).

1a etapa: romàntica (Gal·la Placídia, Mar i cel).
2a etapa: Maria Rosa, Terra baixa, Filla del mar.
3a etapa: 1900-1924, complex de bord.

Narcís Oller (prosa) (Valls 1846 - Barcelona 1930), advocat. Entre el romanticisme, el realisme i el naturalisme. Obres: L'escanyapobres, La febre d'or, Bogeria, Pilar Prim.

Segle XX: El Modernisme

(1892-1911) Neix la Lliga Regionalista.

1a etapa: (1892-1900). Revista L'Avenç, Santiago Rusiñol i festes modernistes a Sitges.

2a etapa: (1900-1911) Perd l'agressivitat del principi. Revista Joventut.

Joan Maragall (poesia), nascut a Barcelona (1860-1911), vinculat al Diari de Barcelona i L'Avenç. Obres: Visions i cants, Enllà, Seqüències, Elogi de la paraula (espontaneista, regeneracionista, influència de Friedrich Nietzsche).

Narrativa: Va trencar amb els corrents anteriors. Gènere: el conte.

Raimon Casellas: Sots feréstecs
Josep Pous i Pagès: La vida i mort d'en Jordi Fraginals

Volien trencar amb la Renaixença, se situaven en la natura i els símbols tenien molta importància.

Víctor Català: Drames rurals, Solitud, Caires vius.
Prudenci Bertrana: Josafat.

Teatre: Influenciat pels corrents del nord. Teatre d'idees: Henrik Ibsen. Teatre simbolista: Maeterlinck.

Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades, El gran Aleix.
Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve (Barcelona).