Composició de la Sang i Funcionament del Cor: Guia Completa

Plasma: És un líquid de color groguenc constituït en un 90% per aigua. Conté dissoltes una gran varietat de substàncies, entre les quals destaquen diferents proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen). El plasma sense determinades substàncies rep el nom de sèrum sanguini. El procés pel qual el plasma es solidifica s'anomena coagulació.

Les cèl·lules sanguínies: N'hi ha de tres tipus: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.

Els glòbuls vermells o eritròcits: Són petites cèl·lules bicòncaves que no tenen nucli. Són elàstics i deformables, característiques que els permeten travessar fins i tot els capil·lars més fins. El color vermell dels eritròcits és degut al fet que a l'interior hi tenen una proteïna anomenada hemoglobina. Tenen la funció de transportar l'oxigen des dels pulmons fins a les diverses cèl·lules de l'organisme i també de participar en el transport del diòxid de carboni produït per les cèl·lules.

Els glòbuls blancs o leucòcits: Són cèl·lules més grans que els eritròcits i tenen nucli. N'hi ha de cinc tipus diferents: els neutròfils, els eosinòfils, els basòfils, els limfòcits i els monocits. Tots els glòbuls blancs fan la funció de defensa contra les infeccions. N'hi ha entre 4.000 i 10.000 per mm3.

Les plaquetes o trombòcits: Són fragments cel·lulars sense nucli provinent d'unes cèl·lules gegants de la medul·la òssia. Intervenen en la coagulació de la sang. N'hi ha entre 150.000 i 300.000 per mm3.

L'interior del cor està dividit en dues meitats separades per una mena de envà musculós anomenat septe, que impedeix que es comuniquin. Cadascuna de les meitats està formada per dues cambres comunicades entre si: la superior aurícula i la inferior ventricle. Les parets dels ventricles són més gruixudes que les de les aurícules, ja que impulsen la sang del cor fins a la resta del cos. Les aurícules i els ventricles es comuniquen a través de les vàlvules auriculoventriculars: La vàlvula mitral comunica l'aurícula i el ventricle esquerres i està composta per dos làmines fines. La vàlvula tricúspide comunica l'aurícula i el ventricle drets i està format per 3 làmines fines.

A les aurícules hi arriben les venes. A l'aurícula esquerra hi arriben quatre venes pulmonars, dos de cada pulmó. A l'aurícula dreta hi arriben dues venes caves, la superior i la inferior, amb sang de tot el cos. Dels ventricles surten les artèries. Del ventricle dret surt l'artèria pulmonar, que es bifurca en dues branques que condueixen la sang a cada un dels pulmons. Del ventricle esquerre surt l'artèria Aorta, que porta la sang a la resta del cos. La sortida de la sang dels ventricles està regulada per mitjà de vàlvules sigmoides situades a l'inici de les artèries. Aquestes vàlvules únicament s'obren com a conseqüència de la contracció dels ventricles i impedeixen que la sang retorni a l'interior dels ventricles. El cor té un subministrament de sang que li aporta oxigen i nutrients que du a terme un sistema propi d'artèries i venes coronàries.

Sístole auricular: Quan les aurícules estan plenes de sang es contrauen. La contracció determina l'obertura de les vàlvules tricúspide i mitral i el pas de la sang als ventricles.

Sístole ventricular: Contracció dels ventricles. Increment de la pressió sanguínia ventricular. Fet que fa que les vàlvules es tanquin per evitar que la sang torni a les aurícules i l'obertura de les vàlvules sigmoides per permetre la sortida de la sang per les artèries.

La diàstole: Afecta a les aurícules i els ventricles. Quan acaba la sístole els ventricles es relaxen i la disminució de la pressió sanguínia ventricular permet que es tanquin les vàlvules sigmoides. Les cèl·lules del miocardi es nodreixen gràcies als nutrients i a l'oxigen que subministren les artèries coronàries.