Comunicació Municipal: Premsa, Informació i Participació
Comunicació Municipal
Comunicar i informar a les administracions municipals
La premsa municipal, hereva de la premsa comarcal?
La premsa comarcal ha estat un dels fenòmens comunicatius més importants de la Catalunya contemporània. Constitueix un model català de periodisme popular i un element fonamental i definitori del model històric de premsa. La nostra hipòtesi de treball considera la premsa municipal com un model, en part anàleg, de la premsa comarcal.
La premsa local –i per tant, també, la municipal– ha esdevingut un instrument de transmissió d’informació, per bé que sovint, sobretot la municipal, ha tingut com a objectiu complementari –a voltes prioritari– la transmissió de valors i de models ideològics.
L’administració municipal i la comunicació
El panorama de la informació periodística i de la comunicació en àmbits locals o de proximitat ha evolucionat notablement a l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, amb els canvis socials i polítics desenvolupats a partir de la fi de la dictadura i durant la transició. En aquesta evolució els ajuntaments han tingut un paper protagonista, no només com a font informativa bàsica en el seu territori sinó com a responsables directes de nous mitjans informatius (ràdios, televisions, pàgines web i butlletins d'informació municipal).
Què s’entén per premsa municipal?
A nivell conceptual, és indispensable definir què s’entén per premsa municipal. Els butlletins d'informació municipal són aquelles publicacions informatives editades per ajuntaments que tenen una periodicitat més o menys regular i uns continguts convencionalment entesos com a periodístics. En el camp de la comunicació local o de proximitat, aquesta premsa ha estat el fenomen menys tractat per la investigació, fins al punt que més de 25 anys després de la primera embranzida de la premsa municipal, sobretot en zones amb tradició mediàtica local o comarcal, no existeixen censos fiables que aprofundeixen en les seves tipologies i funcions.
Informació o propaganda?
Evidentment, l’edició de premsa municipal pot respondre a interessos molt determinats que cercaven el manteniment en el poder per part de l’equip de govern. José Ignacio Bel Mallen ha detectat aspectes poc edificants en els butlletins municipals i que entrarien en contradicció amb el que hauria de ser el seu gran objectiu de defensar la transparència informativa. Així mateix, Ben Mallen denuncia l’escassa presència dels grups polítics de l’oposició, el gran nivell d’autocomplaença informativa, els escassos nivells d’opinió (gairebé sempre al servei de l’equip de govern), manca de credibilitat i poca amenitat per la manca de professionalitat.
Informació, cultura i participació popular
La premsa municipal participa activament en el teixit periodístic català i la seva funció, avui per avui, esdevé gairebé imprescindible. És cert que existeix el model de premsa municipal clarament propagandístic, però al cantó d’aquest hi ha la publicació rigorosa que assumeix plenament les característiques de la revista local i que conjumina la informació municipal, amb les notícies més generals –d’àmbit local– i la difusió cultural.
A Catalunya hi conviu un model de revista que ultrapassa els objectius de ser simplement un mitjà d’informació municipal i que actua, així mateix, com un vehicle d’expressió i participació popular i un instrument de difusió de la història i de la cultura del municipi on s’edita. És en aquest punt on convergeixen els interessos propis de la premsa municipal i de les revistes locals, o sigui, quan es desenvolupa una funció fonamental com a mitjà de comunicació local, com a aglutinador i propulsor d’iniciatives culturals, i com a eina imprescindible per a la projecció del municipi.
Comunicar i informar en línia: les webs municipals
Nous instruments de comunicació al servei dels mateixos objectius
Les noves tecnologies de la informació han produït, i estan produint transformacions substancials en l’àmbit de la comunicació, però no només en la comunicació. El seu impacte és tal que actualment ja s’utilitza la denominació de la societat actual com la de la informació. Un dels seus principals capdavanters té nom de xarxa i es diu Internet.
El desenvolupament i la universalització de la coneguda com a xarxa de les xarxes ha generat un ampli debat i un estudi sobre el seu impacte en el periodisme i en els mitjans de comunicació de masses coneguts fins ara –la premsa, la ràdio i la televisió–.