Les Diferents Concepcions de la Veritat en Filosofia

Filosofia i ètica5,56 KB

La Veritat: Fonament i Problemes Epistemològics

La Veritat és el fonament de les altres qualitats que tenen els sabers que ofereixen la veritat.

Problemes de la Veritat i la Certesa

El problema principal sorgeix quan ens preguntem què és la veritat realment. També s'hi afegeixen els problemes de la certesa: és a dir, quan sé jo que una cosa és certa?

Veritat com a Autenticitat

És vertader allò que realitza exemplarment el seu ideal vertader.

Problemes (PR)

  • Existeixen les essències? Existeixen els ideals?

Ockham (Nominalisme): Nega que existeixin les essències universals, els individus i els ideals. Les coses individuals són igualment autèntiques perquè no les podem comprovar amb cap ideal extern a elles.

Veritat com a Coherència

La veritat depèn del principi de no-contradicció. Hi ha dos tipus de proposicions:

  • Proposicions Analítiques:
    • Són universals (vàlides per a tothom) i necessàries (no poden ser d'una altra manera).
    • El subjecte inclou el predicat (S és P).
    • La seva veritat depèn del principi de no-contradicció (no poden ser alhora A i no A). Exemple: El quadrat té quatre angles.
  • Proposicions Sintètiques:
    • Són particulars i contingents (poden donar-se o no, o donar-se d'una altra manera; depenen de l'experiència).
    • El subjecte no inclou el predicat.
    • Són extensives i augmenten el coneixement.
    • La seva veritat depèn de l'experiència per comprovar-les.

Problemes (PR)

  • Teorema de Gödel: No podem assegurar que d'un conjunt d'axiomes es dedueixin proposicions que no siguin contradictòries. Això és un problema per defensar que les veritats com a coherència són universals i necessàries.
  • Són universals les lleis lògiques?

Veritat com a Correspondència

És vertader allò que es correspon amb la realitat. Les ciències naturals i humanes formulen judicis que neixen de la percepció i de la intel·ligència, explicant-los mitjançant teories.

Problemes (PR)

M'enganyen els sentits?

A favor:

  • La percepció és selectiva.
  • Els errors perceptius.
  • Es corresponen les lleis perceptives amb les lleis de la realitat?
  • No percebem el mateix.

En contra:

  • És possible la supervivència.
  • Només tinc la informació que els meus sentits em proporcionen.
  • No és possible que els sentits m'enganyin només a vegades; l'error és de la intel·ligència.
M'enganya la intel·ligència?

A favor:

  • Ens enganyem en operacions elementals.
  • Es corresponen les lleis de la intel·ligència amb les lleis de la realitat?
  • No pensem el mateix.

En contra:

  • La vida és possible.
  • El coneixement és acumulatiu.

Veritat com a Consens

És vertader allò que suscita l'acord de tots els afectats en un diàleg lliure i igualitari.

Condicions necessàries: Llibertat i Igualtat.

Problemes (PR)

És possible el consens?

A favor:

  • La realitat de la comunicació humana.
  • Qui nega el consens el pressuposa.

En contra:

  • La informació de la realitat percebuda pels nostres sentits és diferent segons les perspectives.
  • La realitat de la incomunicació: des de la perspectiva individual, ens sentim incompresos pels altres pel que sentim, pensem i fem.
L'acord ens garanteix la veritat?

L'acord no es garanteix com a veritat, ja que s'han donat experiències considerades vertaderes (V) que després han resultat ser falses (F).

Veritat com a Utilitat (Pragmatisme)

És vertadera la teoria que promou allò més valuós de la vida humana. Per als autors defensors d'una concepció utilitària, el coneixement respon a un interès concret. Si el coneixement respon a l'interès, l'interessat respondrà a l'interès més valuós per a la seva vida humana.

Exemple: Friedrich Nietzsche, l'interès més valuós és l'alegria.

Problemes (PR)

Coneixement desinteressat?
  • No és clar que l'ésser humà no pugui tenir voluntat de veritat, que no pugui voler el coneixement pel coneixement mateix.
  • En les argumentacions, podem diferenciar entre qui aspira a la veritat i qui aspira a la conveniència.
La teoria s'enuncia utilitzant la veritat com a correspondència

Per dir que ens movem pels interessos, hem d'assegurar-nos que, quan denunciem el caràcter interessat del coneixement, estem emprant una concepció de la Veritat com a Correspondència. Això és perquè creiem que el que passa en la realitat és així. Per tant, la Veritat com a Utilitat està basada prèviament en la de Correspondència i només es pot formular apel·lant a una teoria de la Veritat com a Correspondència.

Veritat com a Compliment

La veritat és el compliment d'una promesa.

Problemes (PR)

Podem parlar de veritat en religió?

L'interessant de les religions és que proposen una nova concepció de la veritat: la del compliment d'una promesa. Aquesta concepció remet la veritat al futur i exigeix de nosaltres un compromís vital que abasti la vida sencera, incloent-hi la teoria, la raó, el sentiment i la voluntat.

Descarregar

PDF Word HTML