Conceptes bàsics d'economia: escassetat, cost, necessitats i sistemes econòmics

Escassetat econòmica: és la sensació de carència de recursos en relació amb les necessitats dels éssers humans.

No s'ha de confondre l'escassetat econòmica amb la pobresa o l'escassetat física. L'escassetat física només existeix als països desenvolupats; en canvi, l'escassetat econòmica és comuna a tots els països.

Característiques:

• a) És universal, perquè afecta tothom encara que de manera diferent.
• b) És relativa, perquè existeix en la mesura que la quantitat de recursos disponibles resulta insuficient en relació amb les necessitats que hi ha.

Cost: és el valor mesurat en diners o no d'allò al qual es renuncia en prendre una decisió. Es presenta en qualsevol decisió.

Concepte de necessitat: és el desig de satisfer alguna cosa de la qual se sent mancança. No totes les necessitats són iguals; moltes són subjectives, ja que responen a desitjos humans.

Tipus:

• A) Primàries: són considerades imprescindibles.
• B) Són la resta.

La satisfacció d'aquestes necessitats augmenta el benestar, de manera que aquestes varien segons l'època o la cultura.

Agents econòmics:

• A) Consumidors: les famílies amb un pressupost limitat han de decidir com repartir els seus ingressos per satisfer les seves necessitats d'acord amb les seves preferències.
• B) Productors: les empreses han de decidir quins béns fabricar i quins recursos han d'utilitzar.
• C) Distribució: és el nexe ideal entre la producció i el consum de béns i serveis. De res serveix produir si no es posen a disposició del venedor.

Recursos productius: són qualsevol element que intervé en el procés productiu.

Tres grups:

• A) Recursos naturals o terra: són els que provenen de la natura.
• B) Treball: es refereix a tota l'activitat humana, física o intel·lectual, que intervé en el procés productiu.
• C) Capital: són els diversos elements utilitzats en la producció i distribució de béns i serveis.
• D) Iniciativa empresarial: és el tracte de saber organitzar els recursos i dirigir els treballadors.

Sistema econòmic: és la manera en què s'organitza una societat per satisfer les seves necessitats amb recursos escassos. Qualsevol sistema econòmic ha de contestar les preguntes:

• a) Què cal produir i en quina quantitat (consum).
• b) Com produir (empreses).
• c) Per a qui produir (per a aquells que tenen prou diners per comprar).

Tipus:

• A) Sistema d'economia de mercat.
• B) Sistema d'economia de planificació centralitzada.
• C) Sistema d'economia mixta.

Economia de mercat: les empreses produeixen aquells béns i serveis que les famílies demanen (són els consumidors qui decideixen quins béns i serveis compren).

• Les empreses utilitzen mitjans de producció de la manera més eficient per obtenir el màxim benefici.
• Per als consumidors que tinguin renda suficient per poder pagar els béns al preu.
• Avantatges: llibertat d'elecció del consumidor; competència entre empreses; les empreses només produeixen allò que és rendible.
• Inconvenients: abús de poder d'algunes empreses; diferents plaques socials; deteriorament del medi ambient.
• Exemples: consum i empreses als EUA i Gran Bretanya.

Economia planificada:

• Els béns que es van a produir els determina l'Estat mitjançant una agència de planificació. L'Estat decideix amb quins mitjans es va a produir.
• Pretén maximitzar les necessitats col·lectives.
• Per a qui produir: ho decideix l'Estat; es produeix per a tothom i l'Estat decideix com repartir-ho.
• Repartiment: igualitari de la renda o no hi ha atur.
• S'assegura un mínim per a tota la població.
• Inconvenients: excessiva burocràcia; falta de competència entre empreses, per tant no hi ha innovacions tecnològiques ni millora de la qualitat dels productes, ni disminució de costos. Això es tradueix en una xacra d'eficiència econòmica.
• El consum no es pot triar, només es pot elegir el que hi ha disponible.
• Exemples: l'Estat; Cuba, Corea del Nord i la Xina parcialment.

Economia mixta:

• Els consumidors i l'Estat/les empreses decideixen com produir, utilitzant una combinació eficient de factors de producció.
• Per a aquells que tinguin renda suficient per poder pagar el preu. A més, l'Estat garanteix un mínim.
• Es deixa al mercat que funcioni lliurement; quan es considera necessari, intervé l'Estat.
• L'Estat redistribueix la renda.
• Exemples: consumidors, empreses i Estats; Espanya.