Conceptes Clau: Argumentació, Complements Gramaticals i Gènere Dramàtic
Què és l'Argumentació? Definició i Funció
L’argumentació és el tipus de text que té la intenció de fer acceptar una idea determinada al receptor mitjançant el raonament. Per fer-ho, el més important és tenir una opinió ben formada i saber-ne explicar els motius. El debat és un tipus de text argumentatiu.
Conceptes Gramaticals Clau
El Complement de Règim (CR) en Català
El complement de règim (CR) és un complement format per un sintagma preposicional encapçalat per la preposició adient per al verb.
El complement de règim es pot substituir per dos pronoms febles: hi i en.
- Generalment, fem servir el pronom feble hi.
- Quan el complement de règim comença amb la preposició de, fem servir el pronom feble en.
El Complement Circumstancial (CC)
El complement circumstancial (CC) aporta informació sobre les circumstàncies de l’acció (temps, lloc, manera o quantitat).
Pot fer aquesta funció un sintagma:
- Adverbial
- Nominal
- Preposicional
El Gènere Dramàtic: Història i Característiques
Origen i Evolució Històrica del Drama
El drama, com la tragèdia i la comèdia, s’originà a Grècia, on no va passar de ser un gènere menor. A l’edat mitjana va estar molt marcat per la temàtica i la intenció religioses. Al segle XVI, es consolida el drama modern, en el qual destaca William Shakespeare. Durant l’època barroca (segle XVII) i romàntica (segle XIX) assoleix la màxima esplendor, afavorit pel fet que tracta temes contemporanis. A més, es deixa d’escriure en vers i es comença a escriure en prosa, cosa que el fa més realista.
Definició del Drama: A Mig Camí entre Tragèdia i Comèdia
Per definir el drama ens hem de referir a la tragèdia i a la comèdia, perquè el drama es considera a mig camí entre els altres dos gèneres: té alguns elements propis de la tragèdia i d’altres de la comèdia. Però alhora, també té unes característiques específiques prou peculiars:
Característiques Específiques del Drama
- La intenció del drama és que l’espectador, colpit pel sofriment dels personatges, reflexioni.
- El llenguatge d’algunes escenes s’acosta al de la comèdia; el to general, però, és seriós i greu, com en la tragèdia. Tot plegat crea un contrast que enriqueix el conjunt.
- Els temes els comparteix amb la tragèdia: l’amor, la mort (sovint en forma de suïcidi), la justícia, la venjança, l’odi, l’ambició...
- Els personatges, tant socialment com psicològicament, s’assemblen als espectadors. Ja no ens trobem davant de personatges mítics o nobles. Això facilita que l’espectador s’hi pugui sentir identificat.