Conceptes Clau d'Ecologia: Ecosistema, Biòtop i Factors Abiòtics

Definicions Fonamentals en Ecologia

L'ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen. La biocenosi és el conjunt de totes les poblacions (diferents espècies) que conviuen en un mateix lloc. El biòtop són les interaccions que s'estableixen, i és el conjunt format pel medi, substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. L'ecosistema és el conjunt de diferents espècies que viuen en un entorn físic comú, les funcions de les quals es complementen en un grau variable.

Components del Biòtop

Medi Aquàtic: Classificació dels Éssers Vius

Els éssers vius es divideixen en 4 grups:

• Neuston: Comunitat que viu associada a la pel·lícula superficial de l'aigua.
• Plàncton: Conjunt d'éssers vius que es mouen a la deriva prop de la superfície, comprèn el fitoplàncton i el zooplàncton.
• Nècton: Conjunt d'animals nedadors, com els peixos.
• Bentos: Conjunt d'organismes que habiten sobre el fons marí o lacustre.

Medi Aeri

Els organismes que viuen en el medi aeri necessiten estructures de sustentació que impedeixin que s'esclafin contra la superfície per l'efecte de la gravetat.

El Substrat

El substrat és el conjunt de substàncies que formen la superfície. El sòl es divideix en horitzons:

• L'horitzó A (terra superficial)
• L'horitzó B (terra rica en sals procedents del rentatge de A)
• L'horitzó C (roca mare més o menys alterada)

Els costums hipogeus (és a dir, els subterranis) i els costums epigeus s'han de recolzar en sòls tous o pantanosos. L'aigua és el substrat propi del medi aquàtic. El cos d'altres éssers vius és el substrat dels organismes paràsits per fixar-se a l'hoste.

Factors Abiòtics i Adaptacions dels Éssers Vius

Els factors ambientals abiòtics són les variables fisicoquímiques. Les més importants són la temperatura, la llum, la humitat, la salinitat, la pressió i els corrents del medi. S'anomenen límits de tolerància els valors màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes. L'interval entre aquests valors és l'amplitud de tolerància. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l'amplitud de tolerància. Per indicar l'amplitud s'utilitzen els prefixos euri- i esteno-.

Temperatura i Estratègies d'Adaptació

Cal esmentar dues estratègies d'adaptació a la temperatura: la de temperatura corporal constant (homeoterms) i la dels que no la poden mantenir constant (poiquiloterms).

• Homeoterms: Suporten el fred perquè s'aïllen mitjançant el pèl, les plomes i una capa de greix sota la pell. Davant de la calor, responen amb hàbits crepusculars per evitar les hores de més insolació.
• Poiquiloterms: Tendeixen a allunyar-se al màxim del fred. Davant de la calor, responen com els homeoterms, amb hàbits crepusculars o nocturns.

La Llum i la Distribució Estratificada

La llum influeix en la distribució dels éssers vius, provocant una distribució estratificada que arriba a la seva màxima expressió a les selves o boscos tropicals. Estrats de les plantes terrestres:

• Arbori
• Arbustiu
• Herbaci
• Muscínic
• Edàfic

Adaptacions Cromàtiques dels Animals

Les adaptacions dels animals a la llum inclouen:

• Coloració críptica (confon l'animal amb el medi)
• Coloració aposemàtica (adverteix de la seva perillositat)
• Coloració mimètica (presenten coloracions semblants a la dels insectes perillosos per evitar que els ataquin)

El Fotoperíode

El fotoperíode és la realització de determinats processos segons la durada del dia i la nit.