Conceptes Clau d'Economia: Demanda, Oferta i Estructures de Mercat

Conceptes Fonamentals de Mercat

Mercat d'un bé o servei

Es format per tots els compradors i venedors d'aquest bé o servei.

Preu d'un bé

És la relació de canvi d'aquest bé per diners, el nombre d'unitats monetàries que es necessiten per obtenir a canvi una unitat del bé.

La Demanda

Llei de la demanda

Fa referència a la relació inversa que hi ha entre el preu d'un bé i la quantitat demandada, en el sentit que en augmentar el preu disminueix la quantitat demandada, i succeeix el contrari quan es redueix el preu.

Corba de la demanda

És la representació gràfica de la relació entre el preu d'un bé i la quantitat demandada. Quan tractem la corba de demanda, suposem que es mantenen constants els altres factors que puguin afectar la quantitat demandada, excepte el preu.

Demanda del mercat

És la suma de les demandes individuals que l'integren.

Efecte substitució

Recull la incidència d'un canvi en els preus relatius i ens diu que quan augmenta el preu d'un bé o servei, la quantitat demandada d'aquest bé es redueix, ja que se substitueix per altres béns.

Efecte renda

Recull la incidència d'un canvi en la renda real dels consumidors, de manera que en augmentar, per exemple, el preu d'un CD, la renda es redueix i el consumidor compra una quantitat més petita de tots els béns.

Funció de demanda

És una relació matemàtica que recull la relació entre la quantitat demandada d'un bé, el preu d'aquest i altres variables:

Q_a = D(P_a, Y, P_b', G)

Desplaçament de la corba de demanda

Factors que provoquen el desplaçament:

• Renda dels consumidors.
• Els preus dels béns relacionats.
• Els canvis en els gustos o les preferències dels consumidors.

Tipus de Béns segons la Renda i Relació

• Bé normal: Augmenta la renda, augmenta la quantitat demandada.
• Bé inferior: Augmenta la renda, disminueix la quantitat demandada.
• Bé de luxe: Augmenta la renda, la quantitat demandada augmenta en més proporció que la renda.
• Bé de primera necessitat: Augmenta la renda, la quantitat demandada augmenta en menor proporció que la renda.
• Béns substitutius: Dos béns són substitutius si la pujada del preu d'un fa que pugi la quantitat demandada de l'altre, sigui quin sigui el preu.
• Béns complementaris: Dos béns són complementaris si la pujada del preu d'un d'ells fa que es redueixi la quantitat demandada de l'altre.

L'Oferta

Oferta

La quantitat oferta d'un bé és el que els venedors volen i poden vendre.

Taula d'oferta individual

Mostra les diferents quantitats que una empresa vol oferir per a cada preu.

Taula d'oferta de mercat

Recull les diferents quantitats que els productors volen oferir per a cada preu.

Llei de l'oferta

Expressa la relació directa que hi ha entre el preu i la quantitat oferta: quan augmenta el preu, s'incrementa la quantitat oferta.

Corba de l'oferta

És la representació gràfica de la relació entre el preu d'un bé i la quantitat oferta. Quan tractem la corba d'oferta, suposem que es mantenen constants totes les variables diferents del preu d'un bé que puguin afectar la quantitat oferta, com els preus dels factors productius.

Funció d'oferta

Recull la relació matemàtica que hi ha entre la quantitat oferta d'un bé, el preu d'aquest i les altres variables que influeixen en les decisions de producció (variables: tecnologia, preu, factors productius).

Desplaçament de la corba d'oferta

Factors que provoquen el desplaçament:

• Els preus dels factors productius.
• La tecnologia disponible.
• Les expectatives sobre el futur del mercat.
• El preu dels altres béns.

Un desplaçament a la dreta implica una reducció del preu i un augment de la quantitat d'equilibri.

Equilibri i Elasticitat

Preu d'equilibri

És aquell per al qual la quantitat demandada és igual que l'oferta.

Excés d'oferta (o Excedent)

És la situació en què la quantitat oferta és més gran que la demandada.

Excés de demanda (o Escassetat)

Quantitat demandada major que l'oferta.

Elasticitat de la demanda

Mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant una variació de preu.

Elasticitat preu de la demanda

Mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant alteracions en el preu.

Demanda Elàstica

Una reducció del preu incrementa l'ingrés total i un augment del preu el redueix.

Demanda Inelàstica

Una reducció del preu disminueix l'ingrés total i un augment del preu l'incrementa.

Elasticitat de l'oferta

Reflecteix la flexibilitat dels venedors per alterar la quantitat que produeixen del bé.

Estructures de Mercat

Estructura de mercat

Fa referència al nombre d'empreses que hi ha en una indústria i les seves dimensions relatives.

Mercat de Competència Perfecta

Mercat integrat totalment per un gran nombre d'empreses que accepten el preu que resulta del lliure joc de l'oferta i la demanda.

Condicions de la Competència Perfecta

• Les empreses individualment no tenen capacitat per fixar un preu.
• No hi ha diferències entre el producte (homogeneïtat).
• Cal que tots els participants tinguin ple coneixement de les condicions generals en què opera el mercat (transparència).
• Totes les empreses poden entrar i sortir del mercat (lliure entrada i sortida).

Competència Imperfecta

Es produeix quan les empreses que l'integren tenen capacitat per influir en el preu del mercat actuant individualment.

Monopoli

És un mercat en què hi ha un únic oferent, que té capacitat plena per determinar el preu.

Causes de l'aparició del Monopoli

• El control exclusiu d'un factor productiu.
• La concessió d'una patent.
• Control estatal de l'oferta de determinats serveis.
• Existència d'un mercat de mida gran i una estructura de costos de la indústria peculiar.

Mercats Oligopolístics

Es caracteritzen per l'existència d'un nombre reduït d'oferents, que exerceixen un cert control sobre el preu i que són mútuament interdependents.

Interdependència Estratègica

Sorgeix quan només hi ha unes quantes empreses en un mercat, de manera que els plans d'una empresa depenen de la conducta de les seves rivals.

Competència Monopolística

És l'estructura de mercat en la qual moltes empreses venen productes semblants, però no idèntics. La diferenciació entre béns i serveis és la clau de l'aparició de la competència monopolística.

Característiques de la Competència Monopolística

• Hi ha molts oferents.
• Producte diferenciat.
• No hi ha barreres d'entrada.

Renda i Mercat de Treball

Renda

Total d'ingressos que reben els propietaris dels factors productius.

Distribució de la Renda

Manera com es reparteix la renda entre els propietaris dels factors de producció en forma de salaris, rendes de la terra, ingressos i beneficis.

Factors que influeixen en la Distribució de la Renda

• Diferències salarials: Quan les diferències són molt acusades, el resultat és una distribució poc igualitària.
• Repartiment de la riquesa: Com més petit sigui el percentatge de població amb accés a la riquesa d'un país, més grans seran les diferències de renda dins de la societat.

Riquesa

D'un país és el valor net dels actius intangibles o físics i financers.

Demanda de Treball

És el nombre de persones que les empreses estan disposades a contractar en cada nivell de salaris.

Salari Monetari (w)

És el conjunt d'ingressos que reben els treballadors, en diners o en espècie, per la prestació dels seus serveis laborals per compte d'altri. El salari real és igual al salari monetari dividit pel preu (p).

Oferta Individual de Treball

Mostra el nombre d'hores que un individu està disposat a dedicar a les activitats remunerades en el mercat, segons quin sigui el salari per hora.

Corba d'Oferta de Treball de Mercat

Representa, per a cada nivell de preus, el nombre total de persones disposades a treballar en el sector.