Conceptes Clau d'Economia: PIB, DA, Teories Comercials i Desocupació

Conceptes Clau d'Economia

Fórmules del PIB

PIB per renda: PIB_cf = Remuneració assalariats + Excedent brut d'explotació.

PIB per producció: PIB_cf = Valor afegit branca agrària + VA indústria + VA serveis.

PIB a preus de mercat (pm): PIB_pm = PIB_cf + Impostos - Subvencions.

PIB per despesa: PIB_pm = Consum privat + Inversió + Consum públic + Exportacions - Importacions.

Model de Demanda Agregada (DA)

Equilibri: DA = Y

Funció: DA = C + I + G + X - M

Renda disponible: Y_d = Y - T + TR

Multiplicador de la despesa (k): k = 1 / (1 - c + ct)

Estalvi privat: S = Y_d - C

Estalvi públic (saldo pressupostari): SP = T - G - TR o tY - G - TR

Càlcul del PIB i la Inflació

PIB nominal: Sumatori P₁ * Q₁

PIB real: Sumatori P₀ * Q₁

Taxa de creixement interanual: (PIB_{nominal 1} - PIB_{nominal 0}) / (PIB_{nominal 0})

Deflactor del PIB: (PIB_nominal / PIB_real) x 100

Base i Oferta Monetària

Base Monetària (BM): BM = Efectiu en mans del públic (EMP) + Reserves

Oferta Monetària (OM): OM = EMP + Dipòsits a la vista + Dipòsits d'estalvi o BM * mm (multiplicador monetari)

Multiplicador monetari (mm): mm = (e + 1) / (e + r)

Coeficient d'efectiu (e): e = EMP / Dipòsits

Coeficient de caixa (r): r = Reserves / Dipòsits

Teories del Comerç Internacional

Segons la teoria de l'avantatge absolut, postulada per Adam Smith, els països s'han d'especialitzar en els béns que produeixen de manera més eficient respecte als altres països i obtenir els béns que, en contrapartida, deixen de produir amb el comerç. Un país ha d'exportar aquells béns amb costos més baixos que la competència i ha d'importar aquells en què opera amb costos superiors.

La teoria de l'avantatge comparatiu, postulada per David Ricardo, es basa en el concepte de cost d'oportunitat i en l'anàlisi de les diferències en les productivitats relatives dels diferents països. La productivitat és una mesura de l'eficiència productiva i consisteix a comparar la producció obtinguda per cada unitat de factor variable. Segons David Ricardo, un país té avantatge comparatiu en la producció d'un bé si té una productivitat relativa superior en la seva producció, és a dir, si pot produir una unitat del bé emprant relativament menys recursos que un altre país, o bé pot produir més quantitat de producte amb uns recursos donats.

Tipus de Desocupació

• Estructural: Desajust entre la demanda i l'oferta de treballadors.
• Friccional: Persones que han deixat o perdut la seva feina i esperen trobar-ne una de nova, incloent-hi la població activa que busca la seva primera feina.
• Cíclica: Va unida a les alteracions de la demanda agregada.
• Estacional: Serveis que només necessiten mà d'obra durant una època de l'any.