Conceptes Clau de la Història Social i Econòmica

Classe Social

Forma d'organització social en la qual les persones s'agrupen d'acord amb unes característiques econòmiques no jurídiques, no per lleis, com en el cas de la societat estamental.

Colònies Industrials

Es van estendre seguint el curs alt d’alguns rius: Llobregat (als seus inicis amb unes 60), Cardener, Ter (més de 40), Freser i Fluvià. Constaven de:

• Empresa
• Església
• Escola
• Economat
• Escorxador
• Casal recreatiu o taverna
• Habitatges pels obrers
• Horts privats dels treballadors

Tot pertanyia a l’empresari. Els treballadors es van trobar més subjectes a la disciplina empresarial que no pas els dels vapors.

Comissió de Reformes Socials

Òrgan pro governamental creat el 5 de desembre de 1883, de caràcter informatiu i consultiu, que es va encarregar d'estudiar els problemes socials. Els seus treballs havien de servir per preparar la legislació sobre protecció dels treballadors, però va anar caient en la burocratització, de manera que els grups obrers van acabar denunciant que l'esperit reformista del govern només estava al servei de la burgesia.

Desamortització

Conjunt de mesures legals per les quals es consagraven els principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. Es van nacionalitzar algunes de les terres de l’església i comunals i es van posar a subhasta pública on podien comprar-se en metàl·lic o amb títols de deute públic. La pagesia no va poder adquirir aquestes terres que van passar a mans de burgesos o nobles, ja que no tenien prou capacitat econòmica. A la llarga, suposa un augment dels latifundis.

Desvinculació

Conjunt de mesures legals per les quals es consagraven els principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. Van acabar amb el patrimoni hereditari de les famílies, aquell que no es podia vendre i es veien obligats a deixar-lo intacte al seu successor. Ara ho podran vendre sense que cap llei ho impedeixi. Les terres vinculades són principalment de la noblesa (mayorazgos), però també de l’església (ma morta) i dels municipis (comunals). Ara totes elles es podran vendre, abans n’estava prohibit.

Divisió de Poder

Els poders d'una nació de fer lleis, de jutjar i d'executar i fer complir les lleis han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents i independents.

Dolors Monserdà

Es va comprometre amb les dones obreres i va ajudar a la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla. Va ser una escriptora i feminista amb un compromís amb les ensenyances de l'Església, però amb una notable efectivitat a l'hora de millorar la condició de les dones treballadores del XIX.

Economia de Mercat

Sistema econòmic en què les activitats econòmiques tendeixen a obtenir el màxim benefici d'acord amb les lleis de l'oferta i la demanda, amb poca regulació per part de l'Estat.

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

Organització sindical, proclamada anarco-col·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l'AIT. En ella es van distingir dues tendències: l'anarco-col·lectivista, partidària de les tesis bakuninistes, i l’anarcocomunista, partidària de les tesis més violentes.

Federalisme

Pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats dels grups humans que pacten la seva federació.

Feliços Anys 20

A Europa i als Estats Units va ser una època de gran creixement econòmic i l'inici d'una societat de consum. Aquest moment coincideix a Espanya amb la Dictadura de Primo de Rivera.

Francesc Layret

Diputat republicà i advocat, quan anava a impedir la deportació de Lluís Companys a Maó per la seva condició de regidor de l’ajuntament de Barcelona, va ser assassinat per pistolers del Sindicat Lliure.

Fur

Norma jurídica d'origen consuetudinari, o per concessió sobirana, que recull el dret vigent en una localitat o territori.

Guerra dels Malcontents

Reclamaven el restabliment de l'absolutisme i de la Inquisició enfront del mal govern de Ferran VII.

Guerrilla

Aquesta denominació ha passat de l’espanyol a la majoria d’idiomes per tal de referir-se a forces irregulars que fustiguen l'exèrcit contrari amb múltiples accions aparentment inconnexes, però que minen la moral del combatent enemic. Forces que es van enfrontar a l’exèrcit napoleònic sense tenir una estructura militar. Milícies, miquelets i sometents, bons coneixedors del territori, van fer impossible a l’exèrcit francès el control del país.