Conceptes clau: Humanització, Cultura, Moral i Ètica
L'hominització
Aparició del gènere Homo
L'hominització és el procés evolutiu que va portar a l'aparició del gènere Homo i de les seves diferents espècies, com Homo habilis.
Conducta instintiva vs. Conducta apresa
- Conducta instintiva:
- És específica de l'espècie, no individual.
- És hereditària i innata.
- És estereotipada i rígida.
- Conducta apresa:
- És individual i exclusiva del subjecte.
- És adquirida; la capacitat d'aprendre és innata, però la conducta no.
- És modificable i es pot desaprendre.
Cultura i Societat
Definició de Cultura
La cultura s'oposa a allò innat. Representa l'adquirit, l'artificial, allò creat pels humans. És diversa, exclusiva i, fins i tot, divergent.
Enculturació
L'enculturació és el procés d'aprenentatge i integració a una cultura. És una demanda social.
Etnocentrisme i Relativisme Cultural
- Etnocentrisme: Valorar altres cultures des dels criteris de la pròpia, considerada superior. Base de l'imperialisme i la colonització.
- Relativisme cultural: Considera impossible comparar cultures des de fora. Cada cultura té valor en si mateixa.
Moral i Ètica
Moral
La moral es refereix a la "manera de comportar-se", determinada pel costum i l'ús, no per la llei. Té a veure amb els costums.
Ètica
L'ètica té dos significats: "residència" (lloc on s'habita) i "manera de ser" o "caràcter" (forma de vida).
Judicis de Fet i Judicis de Valor
- Judicis de fet: Descriuen un fet de manera neutra, sense valoració.
- Judicis de valor: Aprecien les coses o accions. Són oracions normatives o avaluatives (morals, estètiques, polítiques, religioses, etc.).
Llibertat i Determinisme
Determinisme: La llibertat és una il·lusió. Els motius (conscients o inconscients) determinen les accions.
Indeterminisme: Defensa la realitat de la llibertat, juntament amb la necessitat natural.
Autonomia i Heteronomia Moral
- Autonomia moral: La norma moral deriva del propi individu.
- Heteronomia moral: La norma moral és imposada des de fora del subjecte.
Corrents Ètics
Eudemonisme
Considera la felicitat com la finalitat de la vida humana i el màxim bé. (Ex: Felicitat)
Hedonisme
Identifica el plaer amb el bé i concep la felicitat com una vida plaent. (Ex: Plaer)
Estoïcisme
Defensa la indiferència envers els plaers i dolors externs i l'austeritat en els desitjos.